Qui diria fa uns anys que el Golf Pèrsic centraria, de forma directa o indirecta, gran part de l'atenció de l'esport mundial. El futbol, la fórmula 1, l'atletisme, les curses de cavalls, el motociclisme, fins i tot el ciclisme, han caigut rendits al poder dels diners que genera el petroli. Mentre mig món cau arrossegat per la crisis econòmica, el petroli enalteix l'altre mig als altars de l'esport. Lluny queden els primers atletes grecs, els orígens anglosaxons que regeixen manuals i reglaments, l'exportació imperialista cap a les amèriques i la professionalització creixent del segle XX, amb Europa i els Estats Units al capdavant de tants esports.
L'últim gran exemple -sembla que per ara és l'últim- és el de la compra del Manchester City per part de la família reial d'Abu Dabi. Concretament, el City ha passat a les mans del xeic Mansour bin Zayed al Nahyan i s'ha convertit en el club més ric del món. I poca broma a Anglaterra, on la meitat dels clubs de la Premier estan controlats per propietaris no anglesos. I d'altres, com el Newcastle, el Sunderland i l'Everton tenen els dies comptats. Els diners fan la felicitat? Cal esperar per saber si a Manchester aquesta relació causa-efecte és aplicable. De moment, el club "pobre" de la ciutat ha passat a ser descaradament el ric -i això que el United no es queda curt de peles precisament-. Curiós, els títols els presumeix el United. La balança però, s'equilibra si hi introduïm criteris econòmics. Injecció econòmica pel City i dubtes al United per la brutal crisis de les borses, el club fa anys que cotitza amb èxit i el seu espònsor és AIG, salvada in extremis per la nacionalització del govern dels Estats Units. Curiós també el que es viurà a partir d'ara a les gasolineres de Manchester. Poca gràcia els farà als seguidors del United omplir el dipòsit sabent que -a més dels preus abusius- estaran engreixant la butxaca del club veí.
Si bé el cas del futbol és el més conegut a casa nostra, d'altres esports també han caigut davant les ofertes dels petrodòlars. La Dubai World Cup permet veure els millors cavalls del món competint per 15'5 milions d'euros en 7 carreres. A Dubai ja projecten l'hipòdrom de Meydan, amb capacitat per a 60.000 espectadors en un complex amb hotels de luxe, restaurants, pàrquing i embarcador per a iots. El motor, amb poca tradició a la zona pèrsica, ha introduït noves proves al mundial de Fórmula 1 com el Gran Premi de Bahrein i el Gran Premi d'Abu Dabi -en projecció. En motociclisme, s'ha disputat a Qatar el primer Gran Premi nocturn. El patrocini d'espònsors àrabs il·lumina el morro dels Ferrari i també ha entrat al món dels ral·lis. El circuit europeu de golf s'acabarà a partir d'ara a Dubai en detriment de Valderrama. I la prestigiosa Ordre del Mèrit passarà a ser el Camí a Dubai, també prestigiosa i amb alguns calés de més. L'esquí, el ciclisme, el tennis i el criquet també han entrat amb força als països del Golf Pèrsic.
L'únic que falta, i això ja és més difícil d'aconseguir, són esportistes de nivell mundial. Perquè "fabricar" un esportista no és el mateix que comprar un club, crear un torneig o construir un circuit. O potser sí? Rashid Ramzi, atleta marroquí va aconseguir l'or als 1.500 dels Jocs de Pequín amb la bandera de... Bahrein. Ramzi es va nacionalitzar al 2002 i li va donar així la primera medalla a Bahrein en uns Jocs. L'eclosió de Bahrein al món de l'atletisme es completa amb noms com el de Maryan Jusuf Jamal - abans Zenebech Tola quan era etíop-, Hasan Mahboob - Silas Kirui quan era kenyà- o el de Nadia Ejjafini - marroquina abans dels diners del petroli.
Què significa la intromissió dels diners del petroli al món de l'esport? Potser estem vivint un canvi d'era equiparable al pas de l'esport amateur al professional. O potser tot plegat va més enllà i ens trobem davant d'una reconquesta. Aamin Malouf, autor de la magnífica obra "Les croades vistes pels àrabs", narra com veuen i viuen els àrabs l'arribada de les croades i com xoquen el "món occidental" i el món àrab a través de la imposició de les religions. El món de l'esport actual veu ara com, més de 8 segles després, el trajecte Clermont - Jerusalem iniciat al 1095 es redibuixa en el Abu Dabi - City of Manchester (estadi del Manchester City) del 2008. Afortunadament estem parlant d'esport i les distàncies són incomparables. Ara bé, en clau esportiva, cal revisar els valors de l'esport tradicional i valorar si vivim un camí sense retorn. En qualsevol cas, podem consolar-nos sabent que els nous propietaris de l'esport mundial no ho fan tot per diners. Diuen que són grans aficionats a l'esport. Munten a cavall, practiquen criquet i, fins i tot, juguen a futbol.
