Observo la fotografia de la presentació de Pep Guardiola com a entrenador del Barça i un detall em crida l'atenció. Veig dos homes asseguts de costat, aparentment semblants. L'un, amb americana negra, camisa blau cel i corbata clara esquitxada per puntets vermells ordenats matemàticament. L'altre, americana negra, camisa blanca cordada fins a trobar el coll i corbata negra. Tots dos són joves pel càrrec que ocupen i, perquè no, uns triomfadors en el seu càrrec. El primer és Joan Laporta. El segon, Josep Guardiola. Tant iguals i, al mateix temps, tant diferents. Seuen a pocs centímetres l'un de l'altre, però les formes que els han acompanyat per arribar fins a aquest dia disten tant com Barcelona i Vladivostok (Sibèria enllà). No en va, mentre un acapara, de moment, unanimitat, a l'altre li ha caigut al damunt una moció de censura. I molt em temo, que les formes hi han tingut molt a veure.
Pep Guardiola pot caure millor o pitjor. L'aficionat al futbol pot estar d'acord o discrepar amb la seva manera d'entendre el futbol. El culé pot estar emprenyat o illusionat amb el seu fitxatge. I el temps dirà si ha estat una bona decisió. El que, fins ara, és inqüestionable, són les formes del nou entrenador blaugrana. Ja fa setmanes que el club va anunciar que seria el responsable del primer equip la pròxima temporada. Llavors, ell va callar perquè tenia una altra feina entre mans. I una persona coherent, no es despista amb caramels llaminers fins que no s'ha acabat el plat de sopa que li dóna aliment. Des del passat 8 de maig, quan el club va anunciar que Guardiola substituïria Rijkaard, fins aquest dimarts 17 de juny, el de Santpedor ha callat. Almenys pel que fa referència al primer equip. Tenia una feina entre mans, l'ascens del Barça B, i tan sols ha parlat d'això. De preguntes sobre el primer equip, n'hi ha caigut mil. De respostes, cap. En la roda de premsa posterior al partit de l'ascens amb el filial, a Guardiola li van preguntar reiteradament, subtilment i, fins i tot, sibillínament, pel primer equip. Ell, res. "Això dimarts" (dia de la presentació).

I va arribar el dimarts, l'hora de parlar del primer equip. I de la roda de premsa se'n poden treure algunes conclusions. D'entrada, i de nou, les formes per davant. Guardiola va encarar les preguntes que a ell li pertocaven. "Contemplo la plantilla sense Ronaldinho, Eto'o i Deco i ho decideixo després d'analitzar qüestions de rendiment i les temporades que acumulen a l'equip, així com qüestions poc tangibles". És el que molts pensaven dins el club però en un mar de divagació i poca concreció de responsabilitats ningú ha dit els últims mesos. N'hi ha més, d'exemples. "Jo marco les línies, però els que paguen i firmen els contractes són ells" (Txiki i Laporta). Una altra evidència que ningú ha aclarit en els últims temps.

Deixant de banda els resultats esportius, sembla que Guardiola ha recuperat pel club la personalitat, les idees clares i les formes que Laporta ha deixat escapar últimament. "Les coses clares i la xocolata espessa", deuen pensar els més illusionats. "Qui va amb un coix, al cap de l'any en són dos" deuen tremolar els més escèptics. I és que parlant de tècnics, les vergonyes tornen a aflorar a Can Barça just quan semblava que el club recuperava la raó per bandera. L'endemà de la presentació de Guardiola, Marc Ingla va assegurar que José Mourinho es va oferir al Barça. El portuguès, que es troba com peix a l'aigua en el frec a frec, no ha trigat a contestar. "Ingla i Begiristain em van demanar una reunió a Lisboa per conèixer el meu projecte". El Barça ha contraatacat dient que era al revés. Esperem que les bones formes de Guardiola no triguin a encomanar-se.