Tribuna.cat estrena avui una nova crònica setmanal amb el nom d'Esport i Ciutadania'. Amb el títol 'I després de Laporta...què?' us oferim la primera entrega d'una crònica que cada dimecres ens permetrà vincular el món de l'esport amb el de la societat civil i observar els intensos lligams que hi ha entre ambdós àmbits. Per començar: Barça i catalanisme, una tradició.
Mentre el culè emprenyat veu com l’equip li regala la segona lliga consecutiva al Madrid, als despatxos del poder blaugrana i a les trinxeres exteriors es van prenent posicions pensant en el relleu a la presidència del club. Els aspirants se situen de manera més o menys discreta per tenir els deures fets quan comenci el ball i es treguin les caretes. I el catalanisme no pot badar si no vol perdre el que s’ha guanyat des de l’estiu del 2003 al que ara per ara és la marca de país més reconeguda internacionalment. Perquè objectivament el Barça de Laporta ha estat un espai desacomplexat nacionalment i de discurs clar en una època de confusió generalitzada. Aquesta aposta i els errors propis comesos, que en alguns casos són sonats, han incidit en la pressió exterior que se sent des del club.
De la junta directiva actual en sortirà una candidatura de continuïtat i el president Laporta, tant ambigu quan es refereix al seu futur polític, ha deixat clar que la beneirà i s’implicarà en la brega electoral. Ferran Soriano és el nom més conegut pel gran públic. Vicepresident econòmic, fa temps que reivindica que el mercat espanyol se li ha quedat petit al Barça i que li toca deixar enrera Espanya per assumir dimensió global. Però, al marge de gestos electorals quan arribi el moment, la seva sensibilitat nacional no sembla, ara per ara, un dels pilars del seu projecte. Tampoc té una excelent relació amb el sector més nacionalista de la junta. Sector que lidera Jaume Ferrer, una altre possible aspirant, de moment en segon pla.
L’aspirant amb més opcions és extern. L’ex vicepresident esportiu Sandro Rosell té preparat l’abordatge al poder del qual va ser expulsat. Preparat i amb cartell electoral, no fa bandera de la dimensió nacional del club per no violentar algunes aliances que ha fet però és prou hàbil per recollir entre el seu equip noms capaços de convèncer sensibilitats patriòtiques.
Es poden guanyar o perdre competicions però és vital no fer marxa enrera en el camí recorregut des del 2003 en la modernització i catalanització del club. Seria tot un èxit intentar un consens previ a la batalla i treure-ho de la batalla electoral. Per no prendre mal.
