A falta de selecció pròpia i veient la gran festa del futbol d'aquest juny, amb hores i hores de sofà per davant, ens venen ganes de cantar amb il·lusió els gols d'algun equip. Ara, amb una setmana de competició a l'esquena, ja hem vist en acció totes les seleccions i podem començar a definir els nostres colors. D'excuses, n'hem buscat per tots els racons. Tenim raons esportives, històriques, polítiques i, com era d'esperar, alguna resposta l'hem trobat en el parentesc. Aquestes són les nostres seleccions preferides.
Grup A. Arguments esportius: Descartem la sempre neutral Suïssa, tant neutral que no opina ni pel futbol ofensiu ni pel defensiu. Turquia, tipa d'evolucionar els últims anys, ha fet passos enrere en aquesta Eurocopa. La pròpia premsa turca assegura que l'equip ha tornat als anys 80. La República Txeca, bandera del futbol ofensiu amb una magnífica generació que es va fent gran, deixa passar l'arròs i no ofereix prou garanties de solidesa. Ens queda Portugal, aspirant al títol i candidat a trencar l'oligarquia de les tradicionals potències. Els d'Scolari són atrevits, seriosos, ofensius, espectaculars, sòlids i enamoren. Ens quedem, doncs, amb Portugal.
Grup B. Arguments històrics (justificacions, en aquest cas, llamineres a la morbositat): Ho tenim clar, ens decantem per Polònia, enquadrada al mateix grup que Alemanya, Àustria i Croàcia. Quina por girar la memòria 60 anys enrere! A més, ens quedem amb els polonesos perquè no defallim de trobar algun Casals, Bertran, Puigdellívol o Alberich entre tant Zurawski, Wawrzyniak, Krzynowek o Saganowsky (per allò dels polacos). Descartem els rivals perquè Alemanya sempre és favorita i apostem per cares noves. Àustria no convenç amb el seu nivell futbolístic i la selecció croata, tot i poder despertar algunes simpaties inicials, va celebrar la primera victòria amb música del cantant croat Marko Petrovic "Thompson", amb lletres carregades de referències ultranacionalistes que freguen l'ideologia ústaixa, el feixisme croat. Per tant, al grup B, molta sort a Polònia.
Grup C i D. Arguments sentimentals: D'entrada, al grup C, ens alienem amb Itàlia, Holanda i Romania, rivals de França. I al grup D, animem Grècia, Rússia i Suècia, rivals d'Espanya. De tots aquests, Itàlia i Grècia aposten pel futbol defensiu, Romania i Suècia arriben amb poc cartell i Holanda i Rússia, associades al bon futbol (tot i alguna relliscada inicial), ens sedueixen més. Resumint, no ens faria cap mal d'ulls unes semifinals amb Portugal, Polònia, Holanda i Rússia. Improbable. I ja sabem que els arguments en el futbol giren més que la pilota i cauen més que el davanter matusser dins l'àrea.
Que ningú se'ns enfadi perquè de pecats, en vida, tots n'hem comès. Aquesta tribuna només pretén afegir color a l'Eurocopa i disfrutar del futbol. Que cadascú animi la selecció que vulgui. A nosaltres no ens calen arguments, només tenim una Selecció (i no hi és). Ah, això sí, en cap cas cantarem Marko Petrovic.
