El pròxim 24 de maig la selecció tornarà a jugar. El partit, a dia d'avui, Catalunya - Argentina al Camp Nou. Ja veurem si acaba sent així. El motiu? L'estira-i-arronsa del triangle format per la Federació Catalana de Futbol (FCF), l'empresa Multimedia Sports i la Federació Argentina (AFA). La FCF vol que l'Argentina es presenti amb els millors jugadors possibles tenint en compte que es tracta de l'equip olímpic, és a dir, format per jugadors sub-23 i únicament 3 jugadors que superen aquesta edat. Fins ara les gestions han avançat amb un pas endavant i dos enrere. Però, el més important, és que han avançat. I tot per la postura adoptada de la FCF, decidida a no acceptar rebaixes amb el risc de perdre un rival de primer nivell.
Podem considerar l'època recent de la selecció el període que comença al 1993 amb un partit d'homenatge a Ladislao Kubala després de 14 anys de foscor. A partir de llavors, anys de reivindicació que comencen amb un Catalunya - Bulgària. Els següents rivals són Nigèria, Iugoslàvia, Lituània i Xile però les aparicions de la selecció cada vegada es dibuixen més monòtones. La illusió torna amb dos enfrontaments contra el Brasil i un contra l'Argentina entre el 2002 i el 2004. Entremig, rivals com la Xina, l'Equador, Paraguai, Costa Rica. El model torna a caure en el desencís perquè l'oficialitat es veu lluny. De nou, cop de timó amb un partit contra Euskadi i un altre contra Euskal Herria. El navegador de la selecció però, va perdent equilibri i es mareja perquè l'oficialitat es presenta com la pastanaga penjant que el burro mai no atrapa.
En aquest punt es plantegen dues qüestions: el model i l'actitud. El model, després de molt donar-hi voltes, segueix sense donar resultats. L'actitud, ha canviat. La Federació ha posat en risc un partit contra un rival de primer nivell mundial per defensar la dignitat. Si l'Argentina no es presenta amb la seva millor selecció, es buscarà un altre rival. Serà inferior, menys atractiu i farà trempar menys. Però tot això en un nivell primari i superficial. El més important, el fons. La FCF està demanant respecte internacional. I amb personalitat arriben els èxits. Potser no arribaran aquest maig. Potser tampoc el següent. Però n'estarem orgullosos.
Ja no ens conformem amb el copet a l'esquena. Amb el "bueno va!" que se li esmunyeix a la mirada a Ángel María Villar cada cop que "ens dóna permís". I és que com deia l'enyorat Ovidi, "ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer".
