El Barça viu en una crisi esportiva derivada d'un mal diagnòstic i d'unes decisions errònies a l'estiu del 2007 quan l'estructura tècnica va confiar en els mateixos jugadors que han sortit humiliats del Bernabeu i que no han estat capaços de fer-li un gol al Manchester United en 180 minuts. L'ha gestionat tan malament com ha pogut, de manera que la situació amenaça de contagiar el president i transformar-se en una sobredimensionada crisi institucional.
Joan Laporta té una estranya capacitat per generar-se enemics. Els seus assessors de confiança saben bé que els rampells periòdics del president són el handicap més important per a la tranquilitat del dia a dia del club i una amenaça de primera magnitud per hipotètiques aspiracions polítiques. Però els enemics que ara treuen el cap esdevenen una estranya aliança on hi ha de tot i cal tenir visibilitat per desxifrar moviments com els que ocupen l'atenció dels mitjans en dies com aquests. L'únic legimitat per convertir-se en oposició crítica i sòlida i a aspirar al relleu del projecte és l'ex vicepresident esportiu Sandro Rosell. La seva marxa forçada de la junta va ser suicida per al projecte. Si és pacient, serà president al 2010. Per capacitat pròpia i perquè hi ha escasses opcions d'èxit per a una candidatura continüista.
Al marge dels ex directius expulsats de la junta, a la resta de l'oposició el panorama es tèrbol. Els violents de l'Estadi aprofiten el moment de debilitat i d'estancament de la junta per generar tensió i guanyar protagonisme al final dels partits a l'avantllotja de l'Estadi. Les restes del nunyisme han esperat pacientment el moment per la dolça revenja i tornen el cop al seu antic opositor en forma de conspiracions en restaurants de luxe (curiosament JOan Gaspart s'ha posicionat al costat de Laporta). El Gran grup mediàtic privat de Catalunya també pressiona amb semàfors vermells. I des d'Espanya, ningú li ha perdonat l'aposta desacomplexadament catalanista.
Els greus errors de la junta no han ajudat gens a contenir l'exòtica aliança anti-Laporta. El desgovern de la secció de basquet amenaça el futur del Palau, el secretari tècnic Txiki Begiristain i l'assessor extern no remunerat, Johan Cruyff, driblen magistralment les seves responsabilitats quan en qualsevol altra entitat haurien estat rellevats de les seves responsabilitats. Cal exigir als actuals gestors del Barça que prenguin decisions i que assumeixin responsabilitats. Es mereixen acabar el mandat tot i els desastres comesos els últims mesos. Perquè és el que toca en una societat democràticament sana, i perquè en cap cas la situació és tan critica com al final del nunyisme ni en l'epíleg de Gaspart.
