"Si pogués aprofitar-me més dels èxits del Barça, ho faria". s la declaració d'intencions de Joan Laporta a la Universitat Catalana d'Estiu. En aquest cas -lícit- Laporta ha de ser conscient que els seus enemics també s'aprofitaran dels seus errors per desprestigiar-lo. I així ha estat.
En les últimes setmanes ha començat el descrèdit de Laporta generat durant el seu pas com a president del Barça. I coincideix amb la seva posada en escena política camí de les eleccions catalanes. La sensació de guerra bruta és latent tot i que hi ha moltes pedres i poques mans. Albert Perrín, directiu blaugrana amb Laporta, ha estat el més contundent: "La junta de Rosell ha posat en marxa el ventilador. Difama i tira merda, que alguna cosa queda". s evident que des de dins algú ha airejat aspectes de la due diligence que deixen la gestió de Laporta totalment desacreditada. I això, perquè? Amb quin objectiu? Podria ser una visió futurista que serveixi per prevenir els seus hipotètics fracassos. O per embrutar el Laporta president del Barça. O potser per arruïnar l'aventura política de Laporta? També podria ser, senzillament, com a mostra de responsabilitat i transparència.
Laporta ha reaccionat. Directament ha amenaçat amb presentar-se a l'assamblea de compromissaris del club per defensar la seva gestió. I el seu entorn també s'ha mogut, començant per les declaracions públiques de Sala i Martín, continuant per les paraules d'Albert Perrín i acabant per la via neotecnològica que vehiculen twitters i facebooks. s difícil entendre com el diari Marca presenta una entrega per capítols de "La corrupción en el deporte" amb els números que ballen de l'era Laporta com a eix bàsic. D'on surt aquesta filtració? Quin és l'objectiu? Perquè el diari Marca? El Barça acaba d'aprovar un nou codi ètic d'actuació referemat en les declaracions del president Rosell: "Estem posant ordre al Barça". De forma implícita reconeix que fins ara les coses no es feien bé. Tira la pedra i amaga la mà. El Laporta polític ja sap prou bé que els que volen desprestigiar-lo es mouen. I el seu pas pel Barça n'és la seva principal excusa.