La crisi que amenaça el Barça, la primera des que Joan Laporta és president, apareix amb un efecte collateral especialment perniciós. El club corre el perill de perdre la imatge d'illa Inmaculada on la feina ben feta, el desacomplexament i la gestió solvent i atrevida llueixen en un entorn convuls marcat per la petitesa de mires. Això és el que ha estat fins ara. Laporta i el seu equip de treball han gestionat de manera excellent la recuperació d'una entitat que havia tocat fons i els èxits esportius van arribar tan de pressa que va sorprendre tothom. Tan de pressa que ara esdevenen un problema.
Ara toca gestionar amb el vent en contra. I bufa fort, perquè regalar-li dues lligues consecutives al pitjor Madrid dels últims anys i permetre casos com els de Ronaldinho estan fent mal a la credibilitat i la confiança en el projecte. Ara bé, en tota crisi hi ha una oportunitat implícita. I si aconsegueixen desmantellar un equip amenaçat per la desídia, si troben una sortida digna a la situació de Ronaldinho, i, sobretot, si el projecte té continuïtat amb un equip renovat i de garanties.... si es recupera el crèdit, la imatge de Laporta quedarà intacta per a les seves aspiracions fora de l'àmbit esportiu siguin quines siguin. I una mica d'aire per qui sigui l'encarregat de liderar la candidatura continuista al club.