Després que diumenge se celebrés la tercera onada de consultes sobre la independència de Catalunya, 450.000 catalans ja s'han expressat clarament a favor de la construcció d'un Estat català d'ençà que el 13 de setembre del 2009 el municipi d'Arenys de Munt va donar el tret de sortida a les consultes populars no vinculants. Entre els arguments en defensa de la sobirania de Catalunya pren protagonisme un que fins fa pocs anys no era tingut en compte: l'econòmic. Voler que el país administri els seus propis recursos perquè hom està cansat de pagar molt i rebre poc a canvi, amb la consegüent disminució del seu poder adquisitiu i dels serveis que com a ciutadà podria tenir. Existeixen ja diversos estudis acadèmics que confirmen que l'economia catalana, que ara arrossega un espoli fiscal del 10% del seu PIB, se'n sortiria perfectament sense Espanya. s més, les coses li anirien millor.
Desapareixeria l'espoli fiscal, es faria una política financera pròpia adaptada a les necessitats del país, es potenciaria el desenvolupament de les empreses autòctones, es trencaria amb la dependència de la política econòmica dels governs de Madrid en l'àmbit laboral, industrial, fiscal o d'immigració, entre d'altres, i Catalunya s'estalviaria altres sangoneres a favor de l'Estat espanyol, com l'aportació del superàvit de l'aeroport del Prat a la caixa única d'AENA. La llista d'avantatges és clara, però també hi ha temors. En contra de la independència basada en arguments econòmics hi ha qui adverteix que el mercat espanyol faria boicot als productes catalans. Pot ser, però ja ho han fet amb el cava, per exemple, i no s'ha pas enfonsat aquest mercat perquè les vendes a l'exterior compensen els atacs. D'altra banda, un Estat català no trencaria les relacions comercials amb la veïna Espanya, hi mantindria els mateixos tractes que amb qualsevol altre estat europeu.
Diumenge passat van votar a les consultes celebrades en 211 municipis persones no necessàriament convençudes des del punt de vista nacional, però sí convençudes que avui, pertànyer a Espanya és un mal negoci per a les seves butxaques. L'independentisme creix, i té més votants que l'única força que actualment es defineix com a tal amb representació parlamentària, ERC. Això vol dir que hi ha camp per córrer.
