Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 14 de de desembre del 2005 | 00:00
Crònica · Economia

Els pressupostos europeus, batalla entre iguals


Aquests últims dies estem presenciant les disputes dels caps dels executius europeus derivades de la responsabilitat de pactar uns pressupostos positius per a tots els Estats membre de la Unió Europea. La presidència de torn del Regne Unit atorga a Tony Blair la capacitat de proposar un model pressupostari que reculli els interessos britànics. Cada Estat vol complir els Aquests últims dies estem presenciant les disputes dels caps dels executius europeus derivades de la responsabilitat de pactar uns pressupostos positius per a tots els Estats membre de la Unió Europea. La presidència de torn del Regne Unit atorga a Tony Blair la capacitat de proposar un model pressupostari que reculli els interessos britànics. Cada Estat vol complir els objectius fixats ens aquesta negociació, i Blair desitja que no es redueixi o s’elimini el xec britànic, un privilegi adquirit, si no es rebaixen les subvencions agrícoles d’Itàlia, de l’Estat espanyol i de França. Zapatero vol prolongar sense retalls els fons de cohesió que tant han ajudat al creixement econòmic espanyol d’aquests últims anys. Per la seva banda, els països de l’Est reclamen el tracte que l’Estat espanyol, Grècia i Portugal varen tenir en entrar a la UE. És complicat conciliar totes aquestes voluntats, i a voltes sembla impossible. Però no existeix una autoritat suprema parcial que beneficiï sempre els mateixos o que tingui la voluntat de no deixar créixer alguns territoris concrets. Les nacions de l’Estat espanyol han d’anar a pidolar al cap de la tribu de la nació dominant un tracte just. Però els membres de la nació dominant no veuen les altres nacions de l’Estat com a pròpies sinó com a conquistades. No les volen lliures i al mateix temps volen aprofitar-se de la riquesa que elles generen. Consideren que totes les decisions econòmiques que afecten  l’Estat s’han de prendre des d’una sola nació, la dominant. Creuen que les empreses més importants s’han d’establir en la nació més sobirana. Una nació mana, i les altres demanen. No hi ha cap mena de dubte que les decisions es prenen fàcilment, però no de forma conciliada com es pretén fer a Europa. En democràcia, com en economia, les paraules llibertat i igualtat de drets són sagrades. Representen objectius en ells mateixos i mitjans per  progressar econòmicament. Catalunya , si no és lliure, no serà mai tractada igual que les altres, sempre ni haurà una que voldrà decidir per nosaltres. Encara que hi sortim perdent.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat