El proper dijous 21 de maig, els sindicats nacionals bascos LAB, ELA, ESK, Stee-Eilas, Hiru i EHNE han convocat una vaga general a Euskal Herria per denunciar la destrucció de llocs de treball a causa de la crisi i del "xantatge patronal".
En el rerefons hi ha també la denúncia d'unes eleccions a Euskadi embrutides per una llei de partits feta a mida dels dos grans partits espanyols.
Als Països Catalans, la crisi ha deixat molts més aturats proporcionalment que a Euskadi, més de 1.250.000 persones i un teixit industrial força tocat, amb unes administracions que amb prou feines poden ajudar a revitalitzar l'economia perquè arrosseguen un espoli fiscal històric. Però als Països Catalans no hi haurà vaga ni protestes de cap tipus. Els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, són delegacions dels sindicats nacionals espanyols, que juguen una altra lliga. I a casa nostra, el catalanisme polític mai no ha apostat per un sindicat nacional fort. Al contrari, sempre ha utilitzat l'estratègia d'intentar conquerir les delegacions catalanes dels sindicats espanyols.
Per què el catalanisme polític no ha apostat per enfortir veritablement les propostes de sindicalisme nacional, com la Intersindical-CSC o la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)? Per què, en canvi, ha fet el joc i intentat, sense cap èxit, els favors de les grans centrals sindicals estatals, que reaccionen en funció del que se'ls demana a Madrid? Probablement, perquè la feina d'empènyer endavant un sindicat que ha de remar en la direcció contrària als "grans" desgasta massa i ofereix pocs rèdits polítics a curt termini.
El passat 1 de maig, destacats dirigents del catalanisme polític van assistir a la "gran manifestació" convocada pels sindicats majoritaris. Però potser seria el moment de reflexionar per què a Catalunya, al País Valencià i a les Illes el sindicalisme nacional és testimonial i el catalanisme polític no mou un dit per impulsar un sindicalisme com el d'Euskadi o Galícia. A la vaga del proper 21 de maig, a Euskal Herria es reivindicaran no només els drets laborals, sinó també, els drets nacionals d'un país que ha vist com una llei estatal, per cert votada per CiU, exclou abans d'anar a les urnes part de la societat basca. Serà una vaga general convocada per uns sindicats independents, que no han estat "sucats" per les multimilionàries subvencions estatals, pagades, en gran part, gràcies a l'espoli fiscal al qual estan sotmesos precisament els Països Catalans.
Des de la Intersindical-CSC s'ha fet una crida als treballadors catalans residents a Euskal Herria a participar a la vaga general. Als Països Catalans, en canvi, una iniciativa d'aquestes característiques no es pot ni plantejar perquè el catalanisme polític li fa mandra arremangar-se i treballar dur per fer arribar el seu discurs als centres de treball d'arreu del país. Mentre aquesta lluita es regali a les centrals estatals, de res valdrà construir cases comunes, vertebrar pals de pallers o fundar i refundar partits independentistes.
