L'1 de gener del 2002, l'euro es convertia en la moneda única de dotze països de la UE -ara ja en són 16-, tres anys després que es creés la unió monetària. Ara, deu anys després, l'euro pot fer un balanç positiu perquè ha permès evitar les devaluacions successives de les monedes nacionals i ha impedit atacs especulatius. Sense el paraigua protector que ha suposat la zona euro, alguns països més vulnerables, com l'Estat espanyol, haurien patit molt més els efectes devastadors de la crisi. La moneda única ha fet bé la feina, tant, que fins i tot els seus detractors més acèrrims, la Gran Bretanya, Dinamarca o Suècia, ara reconeixen públicament que potser es van equivocar, i per primera vegada en una dècada obren la porta a una possible entrada a l'eurozona.
Però enmig de la crisi financera i econòmica més important que ha afectat el món des de la gran depressió del 1929, ha d'afrontar un repte complex de superar una recessió econòmica. El 2009 ha començat amb algunes economies en recessió tècnica, i durant aquest any altres països hi cauran. En aquest context, el més important no és ser la moneda més forta sinó la més estable. Les oscil·lacions dels valor de la moneda única respecte al dòlar no afavoreixen aquesta estabilitat, i debiliten les relacions comercials entre l'eurozona i els Estats Units principalment. Amb un euro excessivament fort, les exportacions per a les empreses europees són més complicades.
Aquesta inestabilitat de l'euro es veu complicada per la manca d'una política monetària clara del Banc Central Europeu. En plena crisi, va apujar els tipus, i no va reaccionar fins mesos després, en què va abaixar els tipus per mirar de reactivar l'economia real i retornar la confiança als bancs perquè reobrissin l'aixeta del crèdit. Però mentrestant, la Reserva Federal dels Estats Units ja havia fet els deures. El pla de rescat bancari i la reducció dels tipus d'interès van donar un respir a l'economia per no acabar d'enfonsar-se.
Ara, l'euro es troba amb la primera recessió de la seva història, i la seva sort dependrà de la capacitat de mantenir-se estable i evitar al màxim les inflades i desinflades constants. En d'altres crisis, les economies nacionals van devaluar la seva moneda en diverses ocasions per estimular l'economia. Però amb la moneda única l'estratègia és mantenir-se ferm, estable. s a dir, que la política monetària de l'euro no es converteixi en una mena de Dragon Khan de l'economia.
