Sembla que quatre anys es considera prou temps per començar a reconèixer errors. En aquest cas es tracta d'una mena de secret a veus. En una entrevista publicada la setmana passada, Ferran Mascarell afirmava que el Fòrum de les Cultures, Barcelona 2004 va ser una experiència frustrant i que va fracassar degut al predomini de la mirada política per sobre de la mirada cultural. Quina sorpresa! Potser convé recordar que, si bé ara Ferran Mascarell desenvolupa la seva activitat professional en l'àmbit privat, durant molts anys tingué responsabilitats en l'àmbit de la cultura en l'Ajuntament de Barcelona i fou Conseller de Cultura en la darrera etapa del govern de Pasqual Maragall. Dins el PSC va participar en l'elaboració del "llibre blanc de la cultura a Catalunya". Cal recordar que en aquest document s'exposa la particular visió que sobre la cultura catalana té el PSC. En els debats i polèmiques que es van generar al voltant de quins escriptors havien de participar a la fira del llibre de Frankfurt va quedar en evidència el plantejament del PSC.
Aquestes afirmacions de Ferran Mascarell no és que hagin descobert la sopa d'all, però són les crítiques més obertes, tot i que molt mesurades, que han sorgit des de les files socialistes. Per molta gent el denominat Fòrum de les Cultures va ser una experiència esperpèntica on s'hi van abocar milers de milions. Si aquests recursos s'haguessin gestionat d'una altra manera i amb una visió clara hauria pogut esdevenir un impuls per situar la capital catalana com a referent mundial en debats socials i culturals. El Fòrum va ser plantejat d'esquena a la realitat del país i de la ciutat va resultar en un programa força improvisat i asèptic. Més enllà de les operacions urbanístiques, l'herència del Fòrum és més aviat discreta o nulla. La presència i aportació de la nostra cultura als debats internacionals és un tema que continua pendent. En aquest sentit caldrà veure i valorar la tasca que a partir d'aquesta setmana començarà a realitzar la Fundació Ramon Llull, que treballarà per a la projecció exterior de la llengua i la cultura catalana. Com ja hem comentat en d'altres cròniques, la fundació es constituirà a Andorra i tindrà per objectiu que l'Institut Ramon Llull (IRL) assoleixi la màxima representativitat institucional i esdevingui l'instrument de projecció de la llengua i la cultura catalanes de tots els governs que la tenen com a pròpia. Ara bé, per a la seva creació es destinen 100.000 euros que aportaran en un 65% l'IRL i en un 35% el Govern andorrà. És una aportació irrisòria si es compara amb el que es va gastar durant l'esmentat Fòrum de les Cultures. Confiem que un projecte central i ambiciós com el que representarà la Fundació Ramon Llull compti amb recursos que una cultura com la catalana es mereix i necessita.