Només queden dos dies per a les eleccions. Segons com vagin els resultats, probablement a la mateixa nit electoral ja es podrà intuir quin serà el proper Govern i amb això quedarà resolta una de les carteres del nou executiu que més relleu ha anat adquirint, Cultura, o com a mínim el ball de noms de possibles consellers quedarà més reduït. Potser van ser els despropòsits de la consellera Mieras, el saber fer del conseller Mascarell o la coincidència del retorns d’una part dels papers de Salamanca (encara resten per tornar dos milions de documents, el triple del volum dels documents retornats fins ara) i la notícia de la participació el 2007 a la fira de Frankfurt, o tot plegat, però el cas és que en molt poques ocasions s’havia generat tanta opinió publicada a propòsit de com i què haurà de fer el proper conseller de Cultura. D’entrada, el nou conseller de Cultura haurà de decidir què es fa amb el Consell de la Cultura i les Arts.
També haurà de mullar-se i resoldre la llei del Cinema: decidir si es vol fer res perquè el cinema català i el cinema en català siguin alguna cosa més tangible que una reivindicació. A més a més d’aquests dos temes, que realment són ‘patates calentes’, caldrà treballar les línies de fons per recompondre les relacions amb les institucions que haurien d’integrar l’Institut Ramon Llull. En aquest tema, les eleccions haurien de permetre iniciar una nova etapa més relaxada amb el País Valencià i les Illes. Però de manera paral·lela s’haurà de definir un model de partida.
És el que Eduard Voltas i Jordi Cabré van plantejar en un intercanvi d’articles a propòsit del que hauria de fer un conseller sobiranista i/o nacionalista, que va permetre definir amb força nitidesa la clau de volta que ha de donar sentit a la política cultural que un país com el nostre necessita. La llista és llarga i s’haurà de veure si propostes més trencadores, com la introducció de l’anglès a l’ensenyament o que TV3 tingui un canal internacional en anglès a l’estil CNN es poden madurar i concretar d’alguna manera. Si el proper conseller de Cultura afronta amb coratge i sense complexos aquests temes el nostre país entrarà al segle XXI amb un pas molt ferm.