La fama del "mestissatge barceloní" ja ha arribat als Estats Units. En un article de tres pàgines -portada i pàgines centrals- el periodista de Los Angeles Times, Agustín Gurza, amb abundància de fotos i colors, presentava aquest diumenge Barcelona com "el cor i l'ànima musical d'Espanya". Gurzak, que es dedica a cobrir música i cult La fama del "mestissatge barceloní" ja ha arribat als Estats Units. En un article de tres pàgines -portada i pàgines centrals- el periodista de Los Angeles Times, Agustín Gurza, amb abundància de fotos i colors, presentava aquest diumenge Barcelona com "el cor i l'ànima musical d'Espanya". Gurzak, que es dedica a cobrir música i cultura llatina, parla en el seu text de la música mestissa com una "música feta amb el cor, amb propòsit i un fort sentit d'identitat. Una fusió rítmica creada en aquest melting pot mediterrani". El màxim exponent d'aquesta identitat de Barcelona és Ojos de Brujo, una "harmoniosa barreja de sensibilitat gitana i ritmes afro-cubans", explica Gurza. I el seu recorregut el porta des de l'Auditori on escolta al cantant brasileny Milton Nascimento, fins al Palau de la Música, on assisteix al recital del "rei del flamenc", Diego El Cigala. També gaudeix d'una forta dosi de "turbo-flamenco" a la Sala Apolo, escolta un còctel de jazz amb milonga al Jamboree i escolta les cançons del basc Muguruza al New York Club del carrer Escudellers. El català no hi és del tot absent. Ho salva la menció a Joan Manuel Serrat. "Ell és el laureat poeta del pop el bard bilingue de Barcelona". Aquesta és, en l'article del diari, la "ciutat que mai no dorm" perquè no hi ha una altra ciutat on la festa duri més, nit i dia, la setmana sencera, és el lloc on la gent surt al carrer, sota aquest so de la música llatina.