Bé, potser no és ben bé això però fou Daniel Mach, un diputat nord-català que pertany a la UMP (el partit de Nicolas Sarkozy) qui va parlar en català a l'Assemblea francesa. Va ser una frase curta però sentida: "Els catalans són gent orgullosa, honesta i pacífica. La seva llengua és un dret i saben quins són els seus deures". Fou el preludi d'un procés que ara s'ha concretat amb la decisió de l'Assemblea de modificar la constitució per introduir el reconeixement oficial de les "llengües regionals" que es parlen a l'estat francès. De moment és un projecte de llei de reforma del text constitucional, però el fet que hagi estat aprovat per la majoria de parlamentaris fa pensar que es podrà dur a terme. Serà una modificació que tindrà per objectiu deixar clar que les anomenades "llengües regionals", llengües com el català, l'occità, l'alsacià, el basc, el bretó i el cors formen part del patrimoni de l'Estat francès, si bé cal tenir present que les llengües regionals no s'especifiquen. Es d'esperar que l'esmena pugui ser aprovada en el congrés i el senat francès. És un pas significatiu que ajudarà a que l'Estat Francès pugui complir ratificar la "Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries", en vigor des de fa 10 anys, i ratificada per bona part dels estats membres del Consell d'Europa. La ratificació de la carta implicaria l'assumpció d'un nivell mínim de protecció per a les llengües regionals que l'estat francès hagi especificat en el moment de ratificar aquest tractat europeu. Aquest fet sí que seria un gran pas endavant pel reconeixement de la llengua catalana a la Catalunya del nord. Conscients d'aquestes possibles implicacions un altre diputat de la UMP,Claude Goasguen, ja s'ha afanyat a negar qualsevol relació de causa- efecte tot i que aquesta ràpida reacció ja és significativa. De fet, per desgràcia, fins hi tot estats que l'han ratificada no l'acaben de complir del tot. Aquest seria el cas, quina sorpresa!, de l'Estat espanyol, que incompleix les disposicions relatives a l'ús de les anomenades llengües regionals en la justícia.

En qualsevol cas des de la Catalunya del nord, i també del sud, la notícia ha estat molt ben rebuda, però amb una dosi molt gran de prudència. Ha de permetre veure el futur de la nostra llengua amb més optimisme, i permetre continuar treballant amb més convenciment per l'oficialitat, real, del català a Europa.