El paper de l’anomenat setè art, el cinema, com a expressió d’una cultura i d’una forma de veure el món és molt important. Til Stegmann, catalanòfil que ha realitzat una gran tasca de divulgació de la cultura catalana a Alemanya, comentava que si bé en pràcticament tots els camps de la cultura hi ha catalans que hi excel·leixen (literatura, arquitectura, música, filosofia...) en el camp del cinema es troba a faltar un referent equivalent al que seria Federico Fellini a Itàlia o Almodóvar per Espanya.
Els darrers anys a casa nostra han anant sortint directors de cinema que s’han anat fent un cert nom: els germans Recha, Isabel Coixet, Cesc Gay..., però de moment encara no s’ha consolidat aquest referent de nivell mundial. Aquests dies el govern espanyol ha aprovat un avantprojecte de Llei del Cinema, sense acord amb els exhibidors. El motiu? El desacord amb l’establiment d’una quota de pantalla del 25% de cinema europeu per tal de protegir “l’asimetria del mercat cinematogràfic”.
A Catalunya encara tenim viu el record del fracàs del decret del cinema en català, que va comptar amb l’oposició frontal de les ‘majors’. Des d’aleshores ha passat temps i, en principi, s’ha guanyat experiència per fer nous plantejaments. Si el govern espanyol no té cap problema per establir quotes sense contemplacions, potser seria el moment de tornar-hi ha pensar per tal d’incidir en les inèrcies que discriminen el cinema en català.
Aquest cap de setmana va tenir lloc a Barcelona el Congrés de Professionals del Cinema i l’Audiovisual a Catalunya, on es van fer públiques dades interessants. Per exemple Catalunya és el sisè mercat d’exhibició a Europa, al darrere de França, el Regne Unit, Alemanya, Espanya i Itàlia, i al davant de països com Holanda, Bèlgica i Suècia. Aquesta dada és especialment rellevant quan en general hi ha una tendència a la baixa, amb un 2% menys que el 2005 i un 17% menys que el 2002. Amb aquestes dades queda clar que Catalunya és un mercat important i, per tant, ha de ser possible normalitzar l’exhibició de cinema en català i potenciar la creació de cinema català, com a una expressió més de la cultura catalana.
