"Desconfieu dels grecs que porten regals", diu la dita, en referència al cavall de Troia que els grecs van regalar als Troians. Aquest sembla que és el dilema al que es veu condemnat a viure la cultura catalana. La setmana passada es va signar un conveni entre el Ministeri de Cultura espanyol i el consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) pel qual el Ministeri formarà part dels òrgans de govern del museu a canvi d’una aportació anual d’un milió d’euros.
En el futur, a major contribució financera més presència en els òrgans de govern del MACBA, on hi participen la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Museu d’Art Contemporani. Aquesta no és la primera col·laboració del Ministeri amb el MACBA, el 2006 ja va signar un acord amb l’Ajuntament de Barcelona. La manca de recursos econòmics de les administracions catalanes no ha deixat altra sortida que la d’anar a demanar a Madrid que, com és imaginable, no dóna diners a fons perdut, i demana poder participar en els òrgans de govern de les institucions culturals (Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Gran Teatre del Liceu...). Si s’analitza l’acord amb criteris ‘asèptics’, a curt termini significarà més recursos pel museu i l’entrada en la xarxa de museus estatals, que permetrà que s’hi dipositin fons d’art procedents d’altres fons d’art de l’Estat. Ara bé, mentre les coses funcionin així serà molt difícil poder fer una política cultural que respongui al reptes que hem d’afrontar a nivell internacional, i que eviti que els nostres museus i altres centres culturals del país es converteixin en un element més del sector turístic. Així per exemple, seria possible impulsar que tots els museus catalans, o els principals, fossin gratuïts tal i com, amb gran èxit, ha realitzat el govern laborista britànic? Difícilment la Generalitat podria donar suport econòmic a una iniciativa d’aquest nivell, o qualsevol altra, i molt probablement s’hauria de comptar amb l’acord de l’Estat que és mou amb uns altres paràmetres nacionals.
