La mort de Josep Benet aquesta matinada a consternat la societat política i cultural catalana. El seu traspàs succeeix quan era previst que aquest dijous arribés a les llibreries les seves memòries. Juntament amb les memòries del president Pujol, les de Josep Benet seran de les més esperades i ajudaran a completar des de diferents perspectives un període de gran transcendència. La seva experiència vital, política i intellectual donen les claus per interpretar la història recent del nostre país. L'encara recent procés de reforma del nostre estatut va permetre reviure debats i declaracions, que si es visiten les hemeroteques, permetran comprovar que determinats debats i situacions polítiques es van repetint de manera cíclica. La importància de memòries com les de Josep Benet haurien de ser de lectura obligatòria per a tot aquell que estigui implicat, sigui des de la política, sigui des de la societat civil o el món empresarial, en el procés de progrés i construcció nacional. Aprendre d'errors i situacions passades és la única manera d'anar avançant o, com a mínim, no retrocedir.
El primer, i possiblement únic, volum tracta els anys 1920-1939. Amb el títol de l'esperança a la desfeta, comença amb les esperances polítiques i socials que es van generar a Catalunya acaba amb la desfeta que va suposar la guerra civil. Al llarg de prop de 500 pàgines s'expliquen de manera detallada i minuciosa la situació que es va viure a Catalunya abans de l'esclat de la guerra civil. És probable, i estaria bé, que l'actual moment polític que vivim permeti que en els propers mesos les memòries siguin objecte de reflexió i debat.
El conegut periodista polonès Ryszard Kapuscinsky va fer de corresponsal de premsa durant molts anys a bona part d'Àfrica. Va ser testimoni de molts dels processos de descolonització i d'independència que si van donar. Les seves cròniques ho van explicar d'una manera lúcida incisiva. És per això que en una ocasió va dir que la gent que es rebella és perquè té esperança de poder canviar alguna cosa, sinó no es rebellarien. Aquest seria el testimoni de la vida de Josep Benet, que pertany a una generació que va saber estar on tocava quan tocava, aprofitant les limitades oportunitats. Amb les memòries fa un llegat cultural i històric a títol pòstum que no hauria de quedar acumulant pols en lleixes de biblioteques i llibreries, sinó que hauria de ser utilitzat, debatut, analitzat, per les generacions actuals i futures.
