La setmana passada es va constituir l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematrogràfiques Catalanes. L'acadèmia serà presidida per l'incombustible Joel Joan, i de moment compta amb quaranta-cinc professionals de la cinematografia catalana, representatius de tots els sectors creatius i tècnics. L'objectiu és d'arribar als 500 professionals del sector altament qualificats. Tot plegat té lloc just la que probablement és la setmana més cinematogràfica de l'any. Aquesta matinada ha tingut lloc la cerimònia d'entrega dels Oscar per part l'acadèmia nord-americana (vaja, l'homologa de l'acadèmia catalana). Les pellícules premiades tindran una projecció internacional molt important i els actors guardonats, a banda del prestigi, incrementaran de manera substancial els seus honoraris. És una combinació de fama, diners, màrqueting, prestigi, reconeixement i vàlua artística, no sempre amb les mateixes proporcions.
No deixa de ser curiós que any rere any, en un acte pensat en clau nord americana i per les pellícules en llengua anglesa, el fet que hi hagi actors i directors d'altres llengües i països nominats desperti expectatives i desfermi passions de tota mena. En certa mesura és el que passa en competicions esportives. És un fet normal, tot i que si mai un actor o una pellícula catalana rep un dels principals premis és de preveure el tipus de comentaris que rebrem.
Iniciatives com la de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematrogràfiques Catalanes han de contribuir a dotar el teixit de la cultura catalana d'unes estructures que ajudin els professionals del sector a desenvolupar la seva professió amb garanties i qualitat. Ja hem dit en alguna ocasió que el catalanòfil Til Stegmann opina que a la nostra cultura li cal un "Fellini" Català. Ell ho justifica dient que en d'altres àmbits d'expressió cultural (literatura, pintura, teatre, música...) hi ha exemples de projecció i fama internacional. El fet que en l'àmbit del cinema no tinguem, encara, una figura de gran projecció resta presència i visibilitat a la nostra cultura.
En tot cas, de moment veure cinema català i també pellícules en català a casa nostra continua sent una missió impossible. El nombre i percentatge de sales i pellícules molt reduït. Ahir diumenge, per exemple, a la cartellera de pellícules en català només hi havia 15 pellícules, infantils incloses. El paper de la Generalitat és important, però es tracta d'un sector on fins que no hi hagi una implicació per part d'exhibidors, distribuïdor i productors no es podran fer avenços importants.
