Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 24 de de novembre del 2008 | 14:38
Crònica · Cultura

Diplomàcia

Hi ha molts tipus de diplomàcia. Hi ha la diplomàcia que fan els estats reconeguts per les Nacions Unides, i també hi ha l'anomenada "protodiplomàcia" que és la que realitzen nacions que encara que no són estats reconegudes, però que organitzen la seva activitat exterior per tal de ser un estat i poder fer "diplomàcia". Més enllà d'aquestes dues definicions hi ha la "paradiplomàcia", que seria l'activitat exterior que realitzen territoris i nacions que no necessàriament volen ser un estat propi, però que volen tenir veu i presència en l'arena internacional i també la diplomàcia cultural, que en moltes ocasions hem tractat en aquestes cròniques. La diplomàcia cultural també la realitzen els estats a través de xarxes d'instituts, com ara el "British Council" britànic, "Instituto Cervantes" espanyol i un llarg etcètera. En el nostre cas, al marge de la paradiplomàcia pública del govern, que acaba d'anunciar un nou impuls amb la creació del càrrec de viceconseller d'Afers Exteriors, en l'àmbit cultural l'Institut i la Fundació Ramon Llull vehiculen i impulsen aquesta activitat i voluntat de presència internacional.

 

 La darrera polèmica sorgida a propòsit del ja més que comentat article al setmanari The Economist', ha posat en evidència el poc i mediatitzat coneixement que es té de Catalunya en l'àmbit internacional. s evident que si volem generar complicitats i una bona percepció més enllà de les nostres fronteres hem de fer un plantejament global i ambiciós. No només cal que el govern faci una bona diplomàcia pública, sinó que també siguem capaços de fer un diplomàcia cultural en sentit ampli. 

Per exemple el personatge català que més interès i presència mediàtica ha tingut a nivell internacional els darrers anys ha estat Ferran Adrià. I això que El Bulli només té un menjador amb 50 coberts, fa un servei diari a l'hora de sopar i només obre sis mesos l'any. s bon exemple de com la mida no té perquè influir en el resultat. En el cas del restaurant de cala Montjoi la capacitat d'innovació, creativitat i de saber comunicar-ho i gestionar-ho adequadament ha catapultat El Bulli i Ferran Adrià a nivell internacional, aconseguint premis i distincions de tota mena. De fet potser si hi hagués un premi de Nobel de gastronomia, es probable que Ferran Adrià l'hagués aconseguit. La setmana passada la presentació de la guia Michelin pel 2009, tot i que no va aportar massa canvis ni novetats, va confirmar aquest reconeixement. 


Si bé les capacitats d'influència de d'irradiació de la literatura i de la cuina són diferents i arriben a públics diferents, en els darrers anys han anat confluint de manera més evident en una definició de cultura més àmplia. Cal que aprofitem cada recurs, cada possibilitat, per poder fer de manera intel·ligent. No és fàcil, però en un món cada cop més globalitzat no ens podem permetre el luxe de deixar de ser-hi presents. Ens cal més diplomàcia, de tot tipus.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat