Després d'anys de debat i anàlisi, finalment la setmana passada el Consell Interuniversitari va aprovar la norma que estableix que els professors universitaris tinguin el nivell C de català com a requisit previ per accedir a la plaça de professor. El personal acadèmic dels centres universitaris haurà d'acreditar el nivell C. D'entrada, com a informació prèvia, convé recordar que el nivell C és el que s'obté amb el batxillerat i que per tant és el nivell mínim que tots els estudiants universitaris catalans tenen. És a dir, és tracta d'un nivell força estàndard i que en principi qualsevol persona amb certs estudis, mínimament espavilada i que hi posi ganes i voluntat pot obtenir sense gaires dificultats.
Feta aquesta prèvia podem tornar a la notícia. Aquesta decisió del Consell Interuniversitari és molt important. Per a un país com el nostre i una llengua com la catalana és un avenç. Hem de ser conscients, però, que si ho comparem amb d’altres països del nostre entorn senzillament és normalitzar una situació. Al capdavall es tracta de la llengua pròpia i oficial del país. No obstant, en un altre exemple de certa esquizofrènia, tan bon punt es va fer públic la norma d’exigència lingüística aprovada, la Universitat Autònoma de Barcelona va ser la primera universitat a desmarcar-se’n. Realment és un fet sorprenent, i que només es pot entendre per motius polítics o econòmics aliens a la llengua. Abans que, com és habitual quan es tracta de la llengua catalana, és vulgui enverinar i mediatitzar aquest debat, convé precisar que la norma té algunes excepcions plenes de sentit comú. D’entrada els professors visitants, emèrits i els que desenvolupin una activitat acadèmica honorària en queden exempts. També es dóna potestat als rectors per declarar situacions d’excepcionalitat en els casos que ho considerin oportú. Els contractats de forma temporal podran gaudir d’un període transitori per acreditar el coneixement suficient de la llengua, que fixarà cada universitat i serà com a màxim de dos anys. És ser molt agosarat suposar que un professor universitari que vulgui tenir una plaça permanent, pot necessitar més de 2 anys per obtenir el nivell C de català? Què potser hi ha alguna mena de limitació intel·lectual que ho impedeixi?
Per contribuir a la normalització de la nostra llengua, i en definitiva poder prendre mesures en tots els àmbits per tal d’incidir en l’ús social de la llengua calen mesures com l’aprovada pel Consell Interuniversitari. Aquesta mesura per si sola no solucionarà res, però és indubtable que el català ha de poder ser present a tots els nivells de l’ensenyament, també en l’àmbit universitari. Ara que hi ha el nombre més gran, proporcionalment parlant, de joves universitaris que hi hagut mai en la història de Catalunya s’ha de garantir que la llengua catalana sigui present en la universitat, sigui un llengua útil i tingui el prestigi social que es mereix. Cal fer-ho amb decisió i naturalitat i sentit comú, com ha fet el Consell Interuniversitari. Caldrà veure quina mena de justificació poden argumentar les universitats públiques catalanes que s’hi oposen, com ara la UAB, tan de cara als seus estudiants com a la societat catalana.
