Aquestes tres paraules, posades juntes, a Catalunya, resulten un còctel perillós. Cal despolititzar els debats al voltant de la llengua? Aquesta és una pregunta que s’ha tornat a fer amb insistència des que Josep-Lluís Carod-Rovira va plantejar aquesta necessitat, la de despolititzar, com a una línia de treball que seguirà des de la vicepresidència del govern, que té les responsabilitats de la política lingüística. Des del primer moment que va fer aquest plantejament s’han succeït moltes reaccions, tant a favor com en contra. D’entrada el fet que es produeixin tantes reaccions ja indiquen que no es parteix d’una situació de normalitat. Aquest és un tema altament sensible i no és qüestió de burxar ni de posar llenya al foc, però convé fer alguna reflexió per aportar llum a un debat que fàcilment pot ser confús. Potser caldria dir que el que no s'ha fer és ideologitzar la llengua, utilitzar aquest terme ideologia i no política. És a dir, no etiquetar els catalanoparlants amb una determinada ideologia política, de la mateixa manera que no tothom que parla francès té una mateixa ideologia política. Aclarir aquest punt és important per poder explicar tot seguit que calen polítiques de promoció activa per a la llengua catalana que ajudin a viure la llengua en normalitat. Aquest sentit de la paraula política és el que s'ha de reivindicar.

Un exemple d'aquesta voluntat permanent d'ideologitzar la llengua l'hem pogut veure aquesta setmana. En aquesta ocasió hem pogut comprovar com, un cop més, des d'un diari espanyol s'alertava de la intenció de la Secretariat per la Immigració de voler proposar cursos de català obligatoris per a nouvinguts. L'alerta va tenir la seva eficàcia, ja que es van rectificar aquestes intencions. Però si la proposta hagués sorgit d'un ministeri de Madrid o de qualsevol altra administració i en comptes de català s'hagués parlat de castellà, els mitjans de comunicació espanyols haurien reaccionat de la mateixa manera? Deixem la pregunta ingènuament a l'aire per insistir que cal no oblidar que massa sovint la intencionalitat del debat lingüístic és ideologitzar-lo de manera demagògica per tal bloquejar la realització de les polítiques que calen per normalitzar la llengua catalana. Estem parlant de polítiques que es fan amb tota naturalitat a tots els països, tots, de la Unió Europea amb més d'una llengua oficial. En serem una excepció?