En moltes ocasions hem parlat de la dimensió central que la cultura ha adquirit en les relacions polítiques i econòmiques, així com serveix d'instrument per donar a conèixer nacions sense estat en l'àmbit internacional. És per això que resulta interessant que un país amb una sòlida i gran presència internacional com el Regne Unit hagi decidit crear la figura d’ambaixador cultural.
El càrrec d'ambaixador cultural tindrà un rang de diplomàtic i comptarà amb un pressupost de 1´5 milions d'euros, finançat pel departament de cultura i el d'afers exteriors. Perquè ens fem una idea de les funcions, la primera persona a ocupar aquest càrrec serà el director del British Museum. Entre les seves tasques i objectius hi haurà la promoció internacional de colleccions d'art del Regne Unit i, dit literalment pel ministre de cultura britànic, "arribar allà on la diplomàcia entesa de manera tradicional no pot arribar". L'activitat es centrarà sobretot a l'Àfrica i l'Àsia, aquest darrer amb la Xina i la Índia al capdavant ja que són un dels principals motors econòmics mundials.
En una altra línia i manera de fer, l'Instituto Cervantes, ha anunciat fa pocs dies que donarà suport a les empreses espanyoles que es proposin exportar i que utilitzin la llengua oficial, l'espanyol, es sobreentén. És a dir, amb diners dels contribuents (bona part d'ells, catalans!) s'ajudarà a la promoció exterior només de la llengua espanyola. I tot això, amb la tranquillitat, que l'agressiva ofensiva contra el català iniciada pel PP, li dóna i reforça a l'Instituto Cervantes en la seva línia de potenciar només l'espanyol i tot el que representa.
Tot plegat, aquestes dues notícies, ens donen dos exemples més que ens han de servir per reafirmar-nos, un cop més, en la imprescindible necessitat de plantejar-nos una política cultural i exterior ambiciosa i amb perfil propi sense intermediaris. La creació d'una figura d'ambaixador cultural similar a la britànica sobretot té sentit si es compta amb un cos diplomàtic al darrera. Malgrat de moment aquest no és el nostre cas, sí que podem extreure'n idees interessants per a la promoció internacional de les col·leccions dels nostres museus. Les properes setmanes sembla que caldrà tancar files per defensar i mantenir els tímids avenços en matèria de llengua i cultura catalana. Després del mes de març caldrà marcar el ritme i l'agenda política. Cap a l'estiu es preveu que s'aprovi la llei del Consell de la cultura i les arts. De moment, la ponència parlamentària està acabant de perfilar el nombre d'integrants del consell i també la seva dedicació. Serà una ocasió per poder demostrar que en temes centrals pel país hi ha el sentit d'estat que, com en el cas de la projecció exterior, es requereix.
