Amb aquesta ambivalència va transcórrer ahir l'edició d'aquest any dels premis nacionals de cultura. Era la segona edició presidida per Pasqual Maragall. Els Premis Nacionals tenen quinze categories, i són uns guardons que atorga el govern català a persones o entitats que hagin contribuït als diferents àmbits de la cultura. Instituïts el 1982 per la Amb aquesta ambivalència va transcórrer ahir l'edició d'aquest any dels premis nacionals de cultura. Era la segona edició presidida per Pasqual Maragall. Els Premis Nacionals tenen quinze categories, i són uns guardons que atorga el govern català a persones o entitats que hagin contribuït als diferents àmbits de la cultura. Instituïts el 1982 per la Generalitat de Catalunya, recullen el guant dels que es lliuraren entre els anys 1932 i 1938.
En el seu discurs Pasqual Maragall va fer una crida a defugir "actituds defensives o d'una política de sobreprotecció que només aconseguiria que la nostra cultura fos fràgil." L'afirmació resulta interessant ja que ens torna a portar al debat de què es pot entendre per sobreprotecció. La resposta serà diferent si parlem d'una situació com la nostra, sense estat i amb constants intents d'acomplexament cultural, o bé si parlem des de la potència que proporciona tenir tot un aparell de l'estat al darrera. Algú s'ha plantejat mai si França portaria escriptors catalans, és a dir, que escriuen en català a fires com la que es va fer a Guadalajara i a Frankfurt?
Mentre anem pensant en com ens sobreprotegim, fragilitzem o enfortim aquesta setmana s'inicia el Barcelona Acció Musical, amb un cartell força extens i que comptarà amb la participació de prop de 20 grups catalans. La iniciativa és manté amb vocació de reflectir el que succeeix musicalment a nivell internacional. Les actuacions és faran als llocs tradicionals i aquest any també s'hi afegeixen el Macba i el CCCB, dos equipaments culturals que Sebastià Alzamora, en el seu article de divendres passat al diari Avui, va afegir a la seva llista particular de 'detritus culturals'.