El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) és una de les estructures de país que són relativament més joves, i que té molt camp per córrer. La seva consolidació en termes de programació i d'espectadors a la ciutat de Barcelona permet que es plantegin assumir part de les tasques que s'esperen d'un teatre nacional, que és arribar al conjunt del territori. Aquest és un dels reptes que l'administrador general del TNC, Alfred Fort, té clar que cal afrontar. En una entrevista recent, afirmava que el territori era una de les assignatures pendents, i que una de les fórmules que tenen previst d'utilitzar és la de vendre produccions "que interessin" a empresaris teatrals perquè les explotin posant-hi ells la gestió i els tècnics.
La idea és interessant i ve al cas si això permet que es teixeixi una xarxa de programació i producció estable que amplifiqui l'aposta, i inversió amb suport públic, del TNC per a potenciar teatre que no sigui comercial banal i que permeti recuperar els nostres autors clàssics i potenciar autors contemporanis capaços de fer propostes agosarades que estimuli i regeneri la creació cultural i teatral arreu del país. Tenir teatres plens vol dir tenir restaurants i bars també plens, i per tant el revulsiu econòmic és més ampli. Això contrasta amb el que va dir fa unes setmanes la responsable de la productora internacional Stage que programa obres musicals importades de Londres. No es tenia cap problema per dir que a Barcelona només faran teatre en castellà per tal d'arribar a "més gent" i a turistes d'arreu del món que cada cop més visiten la ciutat. Deixem per un altre dia la valoració del provincianisme d'aquestes afirmacions, però el model de teatre que proposen és el que està convertint el famós West End londinenc en un mega parc temàtic estil Port Aventura, on la pràctica totalitat de les obres són musicals, bona part creades pel mateix autor. Això, que avui genera un benefici econòmic extraordinari, a la llarga ofega la creació i innovació i porta a la decadència.

És per això que l'aposta del TNC per arribar arreu del país arribant a les Illes i col·laborant amb el País Valencià és una aposta estratègica de gran importància pel país i per la cultura. Només amb una base cultural el país pot avançar.