Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 20 de de juliol del 2009 | 14:20
Crònica · Cultura

Incomoditats?

La setmana passada es va produir una notícia que potser va semblar intrascendent, però que analitzada amb un cert deteniment té una gran càrrega simbòlica que cal que tinguem present. La notícia en qüestió és l'acord al que van arribar el Ministeri de Cultura espanyol i el Ministeri d'Afers Exteriors espanyol respecte la coordinació

de la política cultural a l'exterior, que principalment -però no únicament- es fa a través de l'Instituto Cervantes.

Les intencions controladores de l'anterior ministre de cultura, César Antonio Molina, van ser el detonant d'un conflicte d'interessos que ara s'ha encarrilat. Amb aquest acord s'aplanarà el camí per tal que el Consell de Ministres espanyol aprovi properament el pla nacional d'acció cultural a l'exterior. No descobrirem la sopa d'all si avancem que els eixos principals d'aquest pla seran la llengua espanyola i la cultura espanyola. Sense cap mena d'incomoditat ni dubte.

Mentrestant a casa nostra ara que, potser només en principi i de moment, ha quedat tancat el tema del finançament, serà el moment de veure amb més claredat quines són les prioritats que ara es marqui el govern, entre d'altres àmbits en el que pertoca a la cultura. Ja hem valorat i comentat en més d'una ocasió el coratge, habilitat i claredat d'idees del Departament de Cultura. s una cursa de fons on molts dels resultats es podran veure a mig/llarg termini, però els fonaments que ara s'estan fent (com per exemple la proposta de llei del cinema) poden ser sòlids.

Però la línia i la política cultural del nostre país reposa sobre d'altres pilars. Com és el cas de la llengua, Política Lingüística, i també de la projecció exterior/relacions exteriors que en part es gestionen des de l'Institut Ramon Llull (del qual el govern català n'és un dels integrants) i en part també des de les delegacions del govern a l'exterior. Cal una actuació articulada, unitària i amb claredat d'objectius.

Aquesta reflexió, que hauria de ser força evident, sovint no ho és tant. Com a exemple de certa preocupació podem analitzar ràpidament la propaganda que aquest cap de setmana ha repartit i encartat als diaris el PSC. Sense valorar el contingut, els usos lingüístics és força peculiar. Bilingüe en el millor dels casos, barrejat català/espanyol en la resta. Això a banda de que, potser, el fet d'explicar la voluntat del PSC en el govern d'evitar qualsevol polèmica relacionada amb la normalització de la llengua (catalana), sense criteri massa clar, denota una certa incomoditat que no té el seu homònim mesetari. Esperem que els fets en el futur demostrin el contrari.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat