La cita és d’aquí a un parell o tres de setmanes, a Frankfurt. Segons s’ha anunciat, Ferran Mascarell hi ha de presentar les línies mestres del programa d’actes de la cultura convidada de l’any 2007, actes que han de començar en quant es tanquin les portes de l’edició d’enguany i que s’allargaran fins a l’octubre de La cita és d’aquí a un parell o tres de setmanes, a Frankfurt. Segons s’ha anunciat, Ferran Mascarell hi ha de presentar les línies mestres del programa d’actes de la cultura convidada de l’any 2007, actes que han de començar en quant es tanquin les portes de l’edició d’enguany i que s’allargaran fins a l’octubre de l’any que ve. El món de la política i de la cultura estan expectants. Serà la primera vegada que la conselleria dóna detalls del programa i sembla que ha arribat l’hora de sortir de dubtes.
Convidarà la Generalitat escriptors en castellà als actes oficials? Quins artistes representaran la música del país en els concerts que se celebraran abans i durant de la Fira? Estopa, Ojos de Brujo i Maite Martín? Lluís Llach, Antònia Font i Obrint Pas? Tots junts i barrejats? Amb quina proporció? Quin teatre mostrarem als alemanys? Quines exposicions i amb quins continguts? Tantes i tantes preguntes que converteixen el programa d’actes oficials en un autèntic camp de mines.
La compareixença de Mascarell arriba, a més, en un moment enverinat, a punt de començar la campanya electoral de les eleccions nacionals. S’arriscarà el conseller de Cultura a oferir el programa detallat en aquestes circumstàncies? Li convé al PSC i al candidat Montilla una polèmica d’aquest tipus en aquests moments?
Probablement, l’única manera que té Mascarell de complir el seu compromís i alhora sortejar el camp de mines és oferir una descripció detallada del programa però sense noms i cognoms. Alguna cosa així: “hi haurà 73 concerts en dotze mesos, 57 dels quals en la mateixa ciutat de Frankfurt i la resta a Berlín. Dels 73 concerts, 27 seran de música pop-rock, 30 d’estils fusionats, 10 de música clàssica i 6 de jazz”. Molts detalls, però sense concretar noms. I amb els escriptors, el mateix: tants novelistes, tants assagistes, tants poetes; tantes conferències, tantes taules rodones, tantes presentacions… Una intervenció d’aquest estil pot estalviar a Mascarell, i sobretot a Montilla i al PSC, la més que segura polèmica que es produirà quan els noms dels creadors concrets convidats dins dels actes oficials s’acabin de conèixer. Molt probablement, els partits polítics i els diferents sectors de la cultura guardarien els ganivets al calaix i deixarien la guerra per a unes setmanes més endavant.
Hi ha un altre factor que aconsella la no-concreció del programa oficial de Frankfurt 2007 en aquests moments: deixar les mans lliures al pròxim conseller, que si les enquestes de les últimes setmanes es confirmen (veure el Racòmetre d’ahir dilluns) molt probablement no serà socialista. El pròxim conseller de Cultura ha de tenir les mans lliures per omplir de contingut el programa. Ara ja no ve d’unes setmanes.