Sembla que l'ajuntament de Barcelona no ha encaixat massa bé el tractament informatiu que la premsa internacional ha donat a l'arribada el primer vaixell d'aigua per a la ciutat. Potser convé recordar que de la mateixa manera que no es poden posar portes al camp, no es pot evitar que una ciutat com Barcelona sigui notícia quan es pateix una crisi com la de al sequera. Tenint en compte que ara per ara la capitalitat de Barcelona no compta amb un estat al darrera, és remarcable el coneixement internacional que se'n té. En l'àmbit de la cultura, l'oferta i l'atractiu cultural de la ciutat ha creat una bona sinergia amb el turisme, que si bé en un primer moment buscaven sol i platja durant els mesos d'estiu, ara s'ha anat esponjant a llarg de l'any i s'ha anat sofisticant una miqueta. Aquesta setmana s'ha presentat al Regne Unit un estudi comparatiu dels preus de les activitats culturals de 10 ciutats (9 ciutats europees i Nova York). És interessant veure que les ciutats europees analitzades, per ordre de més econòmiques a més cares, són: Varsòvia, Praga, Lisboa, Amsterdam, Roma, Berlín, Paris, Barcelona i Londres. D'aquest llistat en podem treure diverses consideracions. La primera és que Barcelona és la única ciutat d'aquesta llista que no és una capital d'un estat de la Unió Europea. És un fet d'una gran importància, si bé cal ser conscients que per a molts turistes encara s'assimila Barcelona com a una ciutat de moda espanyola, i no com la capital de Catalunya amb una cultura i llengua pròpia. Un segon aspecte a reflexionar és que, tenint en compte el poder adquisitiu dels ciutadans de Barcelona, sobretot si el comparem amb el de la resta de les ciutats esmentades, Barcelona és una ciutat on la cultura és cara. L'estudi té en compte visites a museus i les entrades a concerts de música, òpera i teatres. No deixa de ser curiós que pels Barcelonins pugui arribar a ser més econòmic visitar un museu o anar a un concert de música a Roma, París o Berlín que no pas a la seva ciutat.

És obvi que hi ha excepcions i que un estudi sempre té tendència a simplificar. No obstant aquest estudi ens permet preguntar-nos en primer lloc fins a quina mesura els principals equipaments culturals del nostre cap i casal tenen una excessiva dependència dels turistes que visiten la ciutat. En segon lloc, quin és el marge d'actuació dels centres culturals de la ciutat per fer propostes culturals de primer ordre a uns preus assequibles. Ja hem explicat en més d'una ocasió que l'asfixia econòmica no dóna massa marge de maniobra i que el recurs d'incorporar institucions estatals en els òrgans de govern dels principals centres culturals acaba tenint un efecte més laminador que no pas dinamitzador. Tot plegat es tradueix en una situació de força contenció i continuïtat. Els propers mesos hauríem de saber si el nou sistema de finançament permetrà redreçar una situació que comença a ser endèmica. Caldrà que en continuem parlant.