La setmana passada van tenir lloc diferents esdeveniments que, tot i no tenir una interrelació clara, posats de costat ens permeten prendre consciència de la importància de la nostra llengua i cultura. El primer fet és la ja denunciada intenció de la Generalitat Valenciana de prohibir les emissions de TV3 al País Valencià. Un cúmul de despropòsits i el fet que el proper mes de maig hi hagi eleccions en pot haver estat el detonant, però sigui com sigui això ha estat possible per la precarietat d’una situació prèvia.
El segon fet va ser l’acord signat divendres entre els responsables de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, el Govern Basc i la Xunta de Galícia. L’objectiu és que "l'Estat espanyol no es limiti a creure en el plurilingüisme sinó que, a més, el practiqui". Esperem que no sigui d’il·lusos pensar que el fet que el PSOE governi a Galícia i a Madrid i el PSC a Catalunya faciliti aquesta pràctica. Convé recordar que un 40 % de la població de l’estat viu en territoris amb llengua pròpia diferent de l’espanyol.
La tercera notícia és l’entrada en vigor de la convenció de la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) sobre la protecció i promoció de la diversitat cultural. És coincidència que totes tres notícies hagin succeït la mateixa setmana, però no és cap casualitat la significació que en cada un dels esdeveniments es dóna a la llengua i a la cultura com a element clau de construcció de societats. Minoritzar una llengua i cultura com la catalana, que en cap cas és minoritària, és l’enèsim intent de laminar-ne el seu futur, i per això cal denunciar-ne els constants intents de fer-ho. L’entrada en vigor de la convenció de la UNESCO marca les tendències i politiques globals. També denota el gran interès dels estats per la cultura (que ha fet que el procés de redacció d’aquesta convenció hagi estat llarg i tortuós) i s’afegeix a d’altres instruments internacionals que l’Estat espanyol ha signat i, de moment, no ha acabat de complir, com ara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries d'Europa. S’ha d’exigir el compliment dels tractats internacionals i fer que tinguin un translació directa en la pràctica de l’Estat espanyol. Les dues primeres notícies que hem esmentat evidencien que això no és així, i que el 40 % dels ciutadans que es troben en una situació d’indefensió única a Europa.
