Aquest sembla que és l’esquema mental que es té des del Departament d’Educació. Sinó no s’entén el seguit de declaracions que ha fet el conseller Maragall a propòsit de la immersió lingüística. L’últim exemple preocupant va ser la compareixença al Parlament de Catalunya de finals de la setmana passada. En un govern que es va constituir apel·lant a la unitat i a la corresponsabilitat en la presa de decisions sobta que el conseller amb una de les carteres més significatives de la nostra laminada autonomia pugui actuar per lliure
És un tema massa seriós pel país com per actuar per lliure. La línia que ha iniciat només es pot fer si es compta amb la complicitat del govern, i la persistència de les seves declaracions només es poden fer si es compta amb aquest suport. Proposar la fi del model d’immersió lingüística sense proposar cap mesura alternativa per a la promoció de la llengua catalana en l’àmbit educatiu seria com aplicar l’eutanàsia al català a l’escola. Això entra en contradicció amb la línia que ara s’impulsa des del Departament de Cultura on la llengua és un element definitori de la cultura que s’assumeix sense complexos. En la darrera legislatura mentre va haver-hi un clar impuls pel català en l’àmbit educatiu, amb un important augment econòmic, el Departament de Cultura va fer un gran esforç per separar llengua i cultura i aplicar el que deia el llibre blanc del PSC sobre la cultura a Catalunya. Ara amb el nou govern i el nou repartiment de carteres sembla que els papers s’han invertit. És com si ens trobéssim davant del dilema del presoner, incapaços de cooperar tothom hi surt perdent. Tot plegat sembla evidenciar el, preocupant, poc interès pel PSC per la llengua catalana. El que ara sobta és que, sense que hi hagi hagut cap reprovació que faci pensar el contrari, sigui el govern que assumeixi la línia que representa el conseller Maragall, que fa passos per enterrar un model educatiu sense proposar cap alternativa, acceptant els dictats de Madrid, com si Catalunya fos una província més.