Ja vam dir que la rapidesa amb la que es va anunciar el nou govern d’entesa no va deixar massa marge de negociació a les diferents formacions (bé, a totes menys al PSC que va quedar ben centrat). Això va portar a que àrees i polítiques de gran importància com ara la lingüística quedessin en una mena d’indefinició que han encès els llums d’alerta. Han passat les setmanes i s'han nomenat els responsables de les diferents àrees. També s’han produït les primeres declaracions sobre el que cal fer. El primer fou el conseller d’economia, com a responsable de l’Agència Catalana del Consum, diu que no aplicarà la llei (sancionar en l’àmbit de consum a qui incompleixi la llei de política lingüística del 1998) i que en tot cas s’ha de treballar la línia de la persuasió i de la incentivació. Diria el mateix si estigués parlant de la recaptació d’impostos i de la morositat? Potser encara serà una sort que no tinguem agència tributària pròpia!!. De manera paral•lela s’ha produït la polèmica amb el decret de les hores de castellà amb argumentacions de marca Maragalliana que ha tingut la virtut de mobilitzar bona part del teixit associatiu. Mentrestant la secretaria de política lingüística finalment ha quedat ubicada dins les competències del vicepresident. Es manté en bona mesura l’organigrama de l’anterior tripartit, però (sempre hi ha un però!) amb un element de control de l’òrbita socialista que probablement vetllarà per a què l’actuació del govern no entri en temes de fons i es mantingui en aspectes més asèptics, no sigui que Ciutadans és molestés. És d’esperar que es potenciï el paper del Consorci per la Normalització Lingüística, que és important, però que tampoc és només això el que cal fer. Per fer avançar el procés de normalització lingüística a casa nostra cal tenir les idees clares i voluntat d’aplicar-les. L’activitat política comporta això, i si no s’està disposat a fer-ho sempre quedar l’opció de fer cursos de macramé, que ofereix resultats més tangibles!