Aquest dissabte es va inaugurar la 40a edició Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Quaranta anys que han permès viure diferents cicles i vicissituds, talment com la mala salut de ferro del nostre país, la nostra llengua i la nostra cultura. Ara la UCE s’ha consolidat i s’ha convertit en una cita obligada pel debat i formació acadèmica. Cal reconèixer que aquest assoliment té molt mèrit, sobretot per la gran oferta de cursos d’estiu que en els darrers anys ofereixen bona part de les universitats de tot l’àmbit nacional. Per les dates en que s’organitza fa que sigui un bon punt de trobada per parlar dels reptes i problemes que s’hauran d’entomar durant el proper curs polític. De manera especial d’aquesta edició en destaca l’homenatge que es retrà a Joaquim Maria Puyal, i que comptarà amb la participació de professionals que hi ha col·laborat com Antoni Bassas i Mònica Terribas, dos figures referents dels mitjans de comunicació nacionals que precisament aquests darrers mesos han vist com les seves trajectòries professionals patien canvis importants, en direccions oposades.

La cita d’enguany vol mirar endavant i defugir nostàlgies i melancolies. És per això que a banda de fer els corresponents recordatoris tractarà temes que ens afecte directament com ara: el canvi climàtic, l’arquitectura sostenible o l’impacte del turisme. Un dels cursos de llengua programats és el de Til Stegmann que presentarà el mètode EuroCom que, com ell mateix apunta, és una experiència gratificant “per llegir tot d’una les llengües emparentades amb el català”. En un moment on l’ofensiva monolingüe espanyolista cada dia va obrint nous fronts, seria interessant que mètodes com l’EuroCom tinguessin una difusió i un ús més ampli. No tant per evitar els intents de laminació de la llengua catalana, que de manera més o menys cíclica són constants, sinó per utilitzar-lo com a eina per a facilitar l’acollida lingüística a casa nostra i millorar el nostre coneixement de llengües com ara occità, italià, portuguès/brasiler/gallec, francès, sard o romanès. Llengües d’una difusió diferent a la que pugui tenir l’anglès però que poden ser molt importants per generar complicitats i obtenir suports per la llengua catalana en el si de la Unió Europea, una tasca que hem de preveure de forma quasi bé permanent. La consolidació de l’UCE és un petit gran signe de normalitat i capacitat de generar projectes positius pel país i la cultura.