Jaume Vicens Vives afirmava a “Notícia de Catalunya” que La vida dels catalans és un acte d’afirmació continuada ... A Catalunya el mòbil primari és la voluntat d’ésser. És un citació que és oportuna de recordar. Un dels fenòmens que més a revolucionat les societats modernes és el flux d’informació i el paper dels mitjans de comunicació en aquest procés que cada cop és més complex. La voluntat d’ésser necessita, entre d’altres coses, convèncer. Per poder convèncer, o senzillament ser conegut, el paper dels mitjans de comunicació és molt important.
Dimecres passat el Centre d’Estudis Jordi Pujol va organitzar un seminari “Catalunya als mitjans de comunicació estrangers“. Va ser un seminari que va permetre evidenciar que Catalunya cada cop té menys presència en el context de la premsa internacional i que quan en té, potser més valdria que no en tingués. Corresponsals de premsa dels principals mitjans de premsa europeus i americans van explicar el què, a parer seu, ha provocat aquesta desaparició i mala imatge de Catalunya. És obvi que en l’anàlisi de les causes hi haurà motius a Catalunya, però també d’externs, com ara que bona part dels corresponsals estiguin acreditats a Madrid i prenen com a referència i font d’informació la premsa madrilenya. Un dels ponents al seminari, Mike Elkin, corresponsal de Newsweek a l’estat espanyol, va fer una afirmació interessant: el públic nord-americà només coneix Catalunya pel tema turístic i cultural però la resta no l’interessa.
És una afirmació que ens permet recordar un cop més el paper, i la importància, de la cultura en crear una imatge positiva, recordem el cas del Japó i els videojocs i còmics Manga, i també en les relacions diplomàtiques. Aquest seria el cas del Regne Unit que ha creat la figura d’ambaixador cultural o bé dels Estats Units. Precisament fa un parell de setmanes el responsable del programa de diplomàcia pública del govern dels Estats Units va informar al Senat del seu país de les línies d’actuació pel darrer any de mandat del President Bush. Seguint el llenguatge creat els darrers anys, es planteja centrar els seus esforços en una “guerra d’idees” utilitzant les noves tecnologies per crear una imatge positiva dels Estats Units, i per què ens entenguem, no estan parlant ni de propaganda ni d’anuncis.
Tornant a Catalunya, les opinions dels corresponsals de premsa estrangera no suposen cap novetat respecte el que s’ha publicat els darrers anys, sobretot des de l’inici del procés estatutari. Però sí que indica una percepció persistent que es pot anar consolidant. Mijail Gorbachov va tenir la lucidesa d’afirmar que “Aquells que siguin insensibles als seus temps es veuran superats per la història”. És un bon consell. Per poder continuar amb el nostre procés d’afirmació i construcció nacional cal que sapiguem utilitzar els instruments de què disposem per afrontar cada nova situació i poder seguir amb la nostra voluntat d’afirmació continuada.
