Amb la darrera ‘Maragallada’ s’ha destapat la caixa dels trons sobre la crisi de govern que ha obert el president de la Generalitat. Sembla que la consellera de Cultura, Caterina Mieras, surt a totes les travesses de la crisi. Hi ha versions que diuen que el departament de Cultura quedaria agrupat dins del d’educació, i per tant Marta Cid en seria la consellera, però n’hi ha d’altres que parlen di Amb la darrera ‘Maragallada’ s’ha destapat la caixa dels trons sobre la crisi de govern que ha obert el president de la Generalitat. Sembla que la consellera de Cultura, Caterina Mieras, surt a totes les travesses de la crisi. Hi ha versions que diuen que el departament de Cultura quedaria agrupat dins del d’educació, i per tant Marta Cid en seria la consellera, però n’hi ha d’altres que parlen directament d’un relleu, i aquí cadascú fa alegrement les seves propostes de noms. A propòsit d’un recanvi al capdavant del departament de Cultura, cal esperar que si bé hi ha força aspectes a millorar, es mantingui l’encertada política de gestió d’arxius, que a banda dels que arribaran de Salamanca, està posant ordre i millorant la gestió dels arxius de les poblacions catalanes. Per a la resta d’aspectes és recomanable inspirar-se amb l’estil que està imprimint Gilberto Gil al Brasil. El conegut cantant brasiler fou nomenat ministre de Cultura del govern de Lula, i des d’aleshores va aplicant el seu estil directe, sovint a contracorrent de les dinàmiques imposades pels grans grups de pressió. En aquesta línia, en una entrevista concedida recentment al diari anglès The Guardian, no tenia cap problema a afirmar que “si una llei no s’acomoda més a la realitat, la llei s’ha de canviar. No és res que sigui nou, és la civilització”. És partint de plantejaments com aquest que s’ha plantat cara a multinacionals en diferents camps (informàtica, editorials, farmacèutiques...). Potser si des del departament de Cultura del nostre país es funcionés amb idees clares i directes com aquestes, ara no hi haurien dubtes sobre la Fira de Frankfurt, o a l’hora d’exigir i aplicar una política de promoció de la cultura catalana desacomplexada.
