Aquest dissabte es va retornar a Empúries l’escultura restaurada de l’Esculapi, el déu grec de la medicina. L'Esculapi d’Empúries està considerada la millor escultura clàssica trobada a la Mediterrània occidental. Els últims estudis li atribueixen una antiguitat de més de 2.200 anys. Es va trobar a Empúries l’any 1909. Per celebrar el seu centenari s’han programat diferents activitats culturals. En l’acte institucional que va tenir lloc dissabte a Empúries el conseller Tresserras va recordar dos aspectes molt significatius.
Primer que fa cent anys els noucentistes van començar a excavar a Empúries, buscant les arrels del país per encaminar-ne la modernització. En segon lloc va apuntar la importància del jaciment arqueològic d’Empúries, que va definir com a exemple de “progrés, modernitat i cosmopolitisme”. Una inversió de sis milions d’euros haurà de fer possible convertir Empúries en un centre de referència europeu i poder arribar a l’ambiciosa xifra de mig milió de visitants a l’any.
Processos com el que s’està vivint a Empúries han de servir de revulsiu per recordar la nostra història, d’on venim i, sobretot, per encarar el futur amb vitalitat. Precisament la setmana passada va tenir lloc a Barcelona el cinquè any “d’Anatomia”. Es tracta d’una activitat promoguda per la Institució de les Lletres Catalanes i Lletra per analitzar l’estat de la literatura catalana i dibuixar les seves perspectives de futur. Fent un joc de paraules, en aquesta ocasió es volia fer un balanç de balanços i profecies d’edicions anteriors. En la seva intervenció Jaume Subirana, poeta i exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes, va afirmar que pel que fa a la literatura, a Catalunya “ens sentim més còmodes parlant amb perspectiva històrica que no pas parlant del present i, ja no diguem, del futur." És una afirmació que en certa manera ens permet enllaçar amb les reflexions al voltant de la figura de l’Esculapi.
Massa sovint la mirada al passat té un efecte neutralitzador. S’oblida que ha de servir i permetre avançar cap el futur amb voluntat de ser actors principals i no secundaris o d’extres. De motius per a l’optimisme “realista” no ens en falten. Així per exemple, en aquesta mateixa edició d’Anatomia es va constatar que la fira del llibre de Frankfurt ha estat un revulsiu important per a l’augment de traduccions d’obres catalanes, només a l’alemany se n’han fet 53 de noves. És un fet que contribuirà a la progressiva internacionalització de la nostra literatura i, en definitiva, de la nostra cultura.
