Comença la campanya electoral a Catalunya amb un gran desplegament de les indústries culturals de casa nostra, com a mínim les que es dediquen a produir, editar i distribuir DVD, que han fet el seu agost amb el milió de còpies que han hagut de fer. Seria interessant saber si aquest diumenge va ser el primer cop que es va distribuir 1 milió de còpies d’un DVD fet a Catalunya i en català. Si és el primer cop llavors posarà en evidència la política que durant molts anys es va fer de suport al món audiovisual, incapaç de poder fer una iniciativa comparable. A la vegada també serà una llosa que pesarà sobre qui ha fet el DVD si mai dirigeix el departament de Cultura: se sabrà/podrà/ voldrà fer una producció massiva d’un producte cultural català? Aquesta setmana es presentarà al Teatre Nacional de Catalunya el programa cultural de CiU. Caldrà escoltar què proposen en aquest camp. Els propers dies continuarà la pirotècnia electoral amb molta més intensitat i mentrestant hi ha declaracions que potser caldria analitzar, com les que va ver el president del Grupo Planeta, José Manuel Lara, que va afirmar que la Generalitat ha de defensar la literatura en català però que "tant o més que això, s’ha de preocupar per la cultura en altres llengües feta a Catalunya”.
Segurament no es referia a allò que Tom Sharpe pugui escriure en anglès des del seu apartament a la costa catalana i, per tant, es referia a la llengua espanyola. Cal tenir present que Planeta va controlant cada cop més bona part del sector cultural del país i probablement és qui té i tindrà més capacitat de pressió sobre la gestió política i legislativa. Planeta és ben lliure de d’opinar i definir la seva línia. Però en la mesura que els grans grups amb seu social a Catalunya (Godó, Planeta...) situïn en un nivell secundari i subsidiari el paper de la llengua catalana en la definició cultural del país, fa que sigui més necessari que mai que hi hagi un sector cultural, amb vocació de negoci internacional, i que tingui una visió desacomplexada del que és i pot ser cultura catalana, amb accents diferents però on la llengua hi té una centralitat, com en qualsevol altra cultura. Estaria bé que en aquesta campanya tinguéssim algun debat interessant sobre el tema i no les vaguetats habituals, encara que ens arrisquem a merèixer el càstig de trobar la veritat sobre aquesta tema, com deia Rusiñol.