Com ja s’ha comentat i destacat àmpliament, aquest mes d’abril la revista L’Avenç celebra els seus 30 anys, tota una fita que cal celebrar i aplaudir per tot el que significa de feina ben feta. El número especial que s’ha editat en motiu de l’ocasió reivindica la necessitat de tornar a posar la cultura “en el centre mateix de les prioritats com a país”. La identitat nacional catalana té en el factor cultural (i aquí caldria incloure-hi la llengua) un element central amb una gran capacitat de generar adhesions i cohesionar la societat. Ara bé, passar de l’anàlisi a la praxi diària té les seves complicacions. El director de l’Avenç afirma que els catalans “constituïm un subsistema cultural dins el sistema espanyol, que se segueix veient a ell mateix com a monocultural i monolingüe”. Sobre aquest darrer punt, el polèmic reportatge de Telemadrid n’és el darrer exemple. La manca de recursos econòmics i la progressiva presència del ministeri espanyol de cultura als patronats de les principals institucions culturals del país explicitarien la voluntat intervencionista i monocultural de l’estat espanyol.
Amb el nou estatut difícilment es capgiraran aquestes dinàmiques i tampoc se solucionarà la manca de recursos per acabar de bastir i dinamitzar les estructures culturals nacionals (MNAC, Teatre Nacional de Catalunya, Liceu... ). Ara bé, en la mesura que el nou equip del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació sàpiga jugar bé les seves cartes es podrà dissenyar una política cultural que permeti sortir fora dels paràmetres de subsistema.
El proper repte que pot sacsejar la dinàmica cultural del país des que Max Cahner en va ser conseller serà probablement la creació del Consell de la Cultura i les Arts de Catalunya. Aquest organisme, inspirat en l’Arts Council anglès, col.laborarà en la definició de la política cultural, decidirà la destinació dels fons que el Govern reserva a la promoció i foment de la creació artística i cultural i participarà en la definició de les línies estratègiques i els objectius nacionals culturals. La concreció d’aquest consell serà un joc d’equilibris que si es fa bé pot ser un bon punt de partida per tornar a situar la cultura “en el centre mateix de les prioritats com a país”.