En una recent entrevista a Josep Bargalló, director de l'institut Ramon Llull, aquest afirmava que la Fundació Ramon Llull permetria acabar el 2008 amb la majoria de territoris de parla catalana representats en la fundació. Apuntava que això és una fita històrica, perquè en els darrers 300 anys cap organisme institucional no ha representat aquesta gran majoria de territoris i de llengua i cultura comunes. La Fundació és un instrument de treball que ha de permetre aplegar energies i idees per fer un treball comú en favor de la llengua i cultura catalana.
L'objectiu de comptar amb tots els territoris de parla catalana, quan s'aconsegueixi, farà que la fundació Ramon Llull esdevingui un dels instruments centrals de la nostra llengua i cultura amb més poder de projecció internacional i, sobretot, amb més capacitat d'aconseguir un reconeixement oficial, tant el l'àmbit estatal com en l'europeu, de la nostra llengua. Aquest és, malgrat els avenços que s'han anat aconseguint des del restabliment de la democràcia a l'Estat Espanyol, una de les mancances que patim. L'Estat Francès a iniciat un procés de reforma constitucional que permetrà un cert reconeixement de conseqüències que encara són difícil d'aventurar. El principat d'Andorra és a hores d'ara l'únic estat amb un reconeixement oficial de la llengua catalana, si bé això no té un efecte en la Unió Europea.
Precisament aquest dilluns és previst que el Patronat de la Fundació Ramon Llull es reuneixi per primera vegada a Andorra la Vella. Aquesta trobada ha de permetre determinar l'estructura, els estatuts i les actuacions que durà a terme l'entitat durant el 2008. També és probable que en la reunió s'aprovi l'ingrés de l'Alguer i el Departament dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord). De moment el Govern de les Balears encara no ha formalitzat la seva entrada a la fundació, si bé fa prop de 9 mesos que se'n parla. Sembla que serà un procés lent, però cal ser conscients de la gran importància que té en aquests moments poder establir un projecte de treball unitari. La fundació ha de permetre poder participar en programes culturals d'organismes internacionals sense haver d'estar pendents, o no massa pendents, de les dinàmiques i falses polèmiques que tenen en la nostra llengua una diana d'atacs i fòbies de tota mena. Amb un reconeixement clar i sense subterfugis, els intents regulars i constants de minoritzar i relegar la nostra llengua a una mena de segona divisió no ens desgastarien tant. La tasca de la fundació Ramon Llull serà lenta. És una cursa de fons però ara que hem posat la directa i hi ha un treball constant, ha de permetre que amb un pas ferm i decidit ens situem al lloc que volem i ens mereixem.
