La Universitat de les Illes Balears (UIB) celebra el seu trentè aniversari, i ho fan organitzant un seguit d'actes. En un dels seus actes centrals s'ha presentat la cantata acadèmica "com més cultura, més llibertat", composta per Joan Valent. És un títol que, a banda de ser molt adient per a la celebració de la UIB, és molt suggerent. Sobretot quan després de donar-se a conèixer la composició del proper consell de ministres espanyol, ha quedat clar que hi haurà una política de continuïtat en molts aspectes, sobretot la del Ministeri de Cultura espanyol.
Així per exemple, els auguris per a un retorn dels papers espoliats no són massa bons. El ministre de cultura, César Antonio Molina, ha quedat confirmat i sembla que amb això també quedarà confirmat el bloqueig del retorn dels papers, que en teoria va aprovar fa tres anys una llei espanyola. Així ho va voler recordar i denunciar la Comissió de la Dignitat en l'acte reivindicatiu que va organitzar aquest cap de setmana a Lleida. Antoni Strubell va recordar que la situació actual pel que als documents "és de desgovern". En un pas més per evidenciar la situació kafkiana a què s'ha arribat, la Comissió de al Dignitat té previst presentar un recurs contenciós administratiu a l'Audiència Nacional Espanyola.
És difícil saber que més ha de passar per tal que retornin d'una manera definitiva els set lligalls pendents del primer retorn i, també, els prop de dos milions de documents que hauran de tornar al país. En tot cas la tasca de la Comissió es cabdal per mantenir la pressió tan al país com també en l'àmbit internacional. No és una tasca fàcil, però és molt important. Per posar un exemple, aquesta mateixa setmana hi hagut un intent de polemitzar a propòsit del doblatge i subtitulat de la pellícula que el director de cinema Woody Allen va filmar a Barcelona. És un intent que ha comptat amb la complicitat dels mitjans de comunicació ubicats a Madrid i que ha tingut un efecte mimètic en els seus mitjans homòlegs d'altres països europeus. Certament l'interès informatiu d'aquesta nova falsa polèmica atiada per l'anomenada "brunete" mediàtica és absolutament ínfim si es compara amb la càrrega informativa que suposaria dir que el govern espanyol aprova lleis que no complexi per poder mantenir bloquejat el retorn dels papers espoliats per les tropes franquistes a la fi de la guerra civil. Resulta més pràctic atiar falses polèmiques que no pas posar sobre la taula les herències no resoltes de la dictadura. És un cas únic a Europa, on fins i tot els antics estats comunistes de l'est afronten amb més valentia el seu passat. Començàvem aquesta crònica dient "com més cultura més llibertat", potser aquest és el temor de fons que bloqueja el retorn de tots els papers.
