La setmana passada va haver-hi una d’aquelles notícies que són difícils de creure certes. Una desafortunada nota de premsa, d’una anomenada taula de turisme a Espanya, afirmava que l’existència a l’estat espanyol de llengües cooficials diferents a l’espanyol era un gran inconvenient per als turistes que ens visiten. Així d’entrada, cal suposar que els integrants d’aquesta taula, malgrat fer negoci amb el turisme, no deuen haver viatjat a Suïssa o Canadà o, fins i tot, a Nova York (per citar unes quantes destinacions conegudes) on la toponímia i la retolació són en més d’una llengua i no sembla que això freni el nombre de visitants. Aquesta desafortunada nota és un reflex d’una actitud, negativa, més que no pas d’una anàlisi de negoci quan el que cal és que les empreses gestionin i donin servei en una realitat que no és la monolingüe que sembla que alguns voldrien. Aquest és un dels reptes que a l’estat espanyol genera més resistències, quan no hostilitat. Als integrants d’aquesta taula se’ls hi hauria de proposar que assistissin a la conferència que sobre llengües i negocis que la Unió Europea organitzarà el proper 21 de setembre a Brussel•les.

Segons un estudi encarregat per la Comissió Europea, i que s’abordarà en aquesta conferència, les empreses incapaces d’adaptar-se a situacions de plurilingüisme i diversitat cultural, com és el cas d’Europa, perden competitivitat i oportunitats de negoci. Aquesta adaptació passa, entre d’altres coses, per utilitzar diferents llengües i tenir una bona actitud a l’hora de conèixer la realitat cultural del país on es vol fer negoci. És una actitud i també una estratègia que mica en mica es va estenent, però que encara no està molt generalitzada. En el nostre cas tenim l’inconvenient afegit que la nostra realitat cultural i lingüística encara és força invisible per a bona part del món, que es fixa en fronteres i reconeixements oficials que tampoc acabem de tenir. Des de l’àmbit del turisme es pot fer molta feina, malgrat la persistència d’actituds ‘cavernàries’ i des del de la cultura seguir desplegant dinàmiques de diplomàcia cultural com les que comentem habitualment ha de ser una tasca permanent.