Aquesta setmana, finalment, el Parlament de Catalunya ha aprovat la llei del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Els següent pas serà el decret que en defineixi els estatuts que regularan el consell i que el Parlament nomeni els 11 membres del consell. Aquests és un dels grans projectes que en l’àmbit de la cultura es van començar a moure en l’anterior legislatura, i que ara finalment ha vist la llum. Caldrà deixar marge de temps per poder valorar si un organisme que funciona en cultures amb un estat fort al darrera, com ara el Regne Unit, pot esdevenir un revulsiu per a la cultura catalana, i ajudar a navegar en un context on a les expressions culturals clàssiques (literatura, teatre...) s’hi ha de sumar noves propostes. Un exemple d’això ho trobem en el fet que els Premis Nacionals de Cultura incorporaran una nova categoria, el Premi Nacional de Còmic. Aquest premi s’atorgarà a la persona, entitat o institució que hagi realitzat l’aportació més rellevant en el camp del còmic i en els llenguatges que s’hi relacionen. La voluntat és reconèixer la rellevància social i cultural del gènere. Per entendre la dimensió que està prenent a nivell internacional és oportú recordar una notícia que va tenir lloc al Japó aquest mes de març. El govern Japonès va decidir crear la figura d’ambaixador de còmic, i de manera simbòlica el Ministre d’Afers Estrangers Masahiko Komura va nomenar el gat de Doraemon com a primer ambaixador japonès del cómic. L’objectiu serà promoure la cultura del còmic japonès arreu del món, cosa que equival a assegurar el una de les principals indústries del país, com ja em comentat en més d’una ocasió.

Saber reaccionar, adaptar-se i si pot ser avançar-se a les tendències i esdeveniments que marquen el ritme cultural internacional ha de ser un objectiu nacional prioritari. Un país com el nostre i una cultura com la nostra ha de saber anar dos passos per endavant i aprofitar tot el nostre potencial i talent per poder ser presents i reconeguts al món i fer que a casa nostra la cultura sigui un agent de consciència, progrés i llibertat en tots els sentits. Aquest serà un dels molts reptes que el Consell Nacional de la Cultura i les Arts haurà d’assumir i saber resoldre sense complexos, una tasca tan necessària com important.