En el nostre país les administracions públiques encara tenen una estructura molt rígida, que fossilitza moltes maneres de fer i fa que qualsevol intent de canvi o innovació normalment lent i complicat. Sovint la manca d’idees i/o de capacitats s’emmascara sota criteris d’eficiència econòmica, rendibilitat... En el camp de la gestió cultural (museus, cinema, teatres…) s’han fet passes en favor de noves maneres de fer, però s’han quedat curtes i massa sovint s’han quedat a Barcelona. Ara més que ahir i menys que demà cal ser agosarats, mirar què es fa en d’altres països i aprofitar-ne les bones idees que funcionen, sense complexes.
Ara que tot són valoracions dels 100 primers dies del nou govern és el moment de fer propostes que vagin més enllà de la gestió tècnica. Així per exemple, en els últims 10 anys al Regne Unit s’ha viscut el que s’ha anomenat la ‘revolució de l’art i la cultura’. Això vol dir que les recursos per museus i teatres d’arreu del país s’han incrementat de forma espectacular. El sistema és el d’acordar un contracte programa amb el govern (a casa nostra seria el cas de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió) pel qual s’han d’assolir uns determinats objectius. A canvi el govern garanteix un finançament per poder fer front a les propostes. Aquesta aposta per la cultura ha tingut efectes pràctics com ara la gratuïtat de bona part dels museus, l’increment de les activitats divulgatives per tractar les temàtiques dels museus (adreçades a famílies, escoles…) i redefinir les funcions clàssiques dels museus.
Abans que els cínics diguin res cal dir que l’assistència als museus s’ha incrementat en un 87%. En el cas dels teatres l’evolució és similar: el reforç de la xarxa de teatres regionals ha suposat un increment d’espectadors del 40%. En el cas dels teatres de referència per cada euro rebut se n’han generat 2, que es destinen a fer produccions noves i sovint arriscades i a potenciar autors propis. Altres mesures tenen a veure amb la capacitat impositiva del govern, però a casa nostra això no es va saber negociar bé amb l’estatut i ara val més no fer-hi referència... El diner crida diner i si es fan les coses ben fetes, amb les idees clares i, evidentment, amb els recursos necessaris l’èxit de participació i públic és qüestió de temps. Aplicar aquest tipus de polítiques contribuirà de manera definitiva a incrementar del nivell cultural de la població i a reforçar l’autoestima del país que, ni que sigui a traves de la cultura, bona falta ens fa!
