La setmana passada es van fer públiques diferents notícies relacionades amb l’àmbit de l’educació, sobretot al voltant de la sisena hora i la decisió final del govern català sobre l’aplicació de la tercera hora de castellà. L’educació és un sector de complexitat creixent que no necessita d’interferències com aquesta darrera. Segons un antic proverbi xinès “si penses per a un any, planta arròs; si penses per a deu anys, planta arbres; si penses per a cent anys, educa el poble”.
Dinàmiques negatives com aquesta que hem comentat no sembla que pensin a llarg termini. La setmana passada, però, també va ser notícia per l’acte d’entrega del Premi Internacional Ramon Llull, que enguany ha estat concedit al catedràtic emèrit d’estudis catalans de la Universitat de Sheffield Alan Yates. Al guardonat l’avala una llarga trajectòria en l’estudi i la divulgació de la llengua i la literatura catalanes. El 1990 ja se li va concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. El Premi Internacional Ramon Llull és convocat per la Fundació Congrés Cultura Catalana i l’Institut Ramon Llull (IRL). La importància de la feina del professor Yates, i tants d’altres que treballen en universitats d’arreu del món, és d’una importància cabdal. És per això que és oportú fer-ne un reconeixement, merescut, i també mantenir i incrementar-ne el suport, a través dels lectorats. Fa unes setmanes es va fer públic que pel proper curs acadèmic 2007-2008 es crearan cinc nous lectorats de català a universitats estrangeres, que ja en seran 112.
En més d’una ocasió hem comentat diferents iniciatives que, amb vocació de projecció cultural, és realitzen per part d’organismes oficials, públics, etc. i de com aquests estan prenent una especial rellevància en les relacions internacionals. Com a exemple d’això, aquest mes de març es va realitzar una enquesta entre joves palestins per saber quina era la institució estrangera que els inspirava més confiança; la resposta majoritària fou el “British Council”. No és la intenció suggerir que l’IRL segueixi el model del British Council, que és una altra cosa, sinó més aviat copsar la feina que a llarg termini es pot fer, com bé diu l’antic proverbi xinés que citàvem al començament.
