El proper divendres tindrà lloc l'entrega dels guardons de la Nit de Santa Llúcia, que convoca Òmnium Cultural i que enguany s'entregaran a Reus. Per tal de permetre una millor visualització dels guardons, i dels guardonats, ja s'han fet públic els guanyador de les categories infantil i juvenil: els premis Joaquim Ruyra i Josep Maria Folch i Torres, que han guanyat Maria Pilar Gil i Lluís Hernàndez, respectivament. La notícia es va conèixer la setmana passada, just abans de la mort de Sebastià Sorribas que en la seva edició de 1965 va guanyar el premi Folch i Torres pel seu llibre "El zoo d'en Pitus".
D'aquesta obra, que ja ha esdevingut un clàssic, se n'han venut més de 300.000 exemplars. És el tercer llibre en català més venut després de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda i el Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Precisament l'any passat es va celebrar el 40è aniversari de la publicació de "El zoo d'en Pitus" amb una sèrie d'actes que van comptar amb la participació de prop de 15.000 nens.
Sorribas ha marcat la pauta de la literatura infantil al nostre país. De fet en la polèmica i curta entrevista que Xavier Sala Martin va fer a José Montilla en la darrera campanya electoral al parlament de Catalunya, una de les poques preguntes que li va poder fer (sense obtenir resposta) era com acabava "El zoo d'en Pitus".
Ara ja han passat més de quaranta anys des de la publicació per primera vegada d'aquest clàssic, però encara hi ha inèrcies que es mantenen. Per exemple, avui dilluns està previst que el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras; la consellera de Cultura i Esport de la Xunta de Galícia, Anxela Bugallo, i la consellera de Cultura del Govern Basc, Miren Azkárate, presentin una declaració institucional conjunta en matèria de política cultural. La declaració formalitzarà la collaboració dels respectius governs a la vegada que demanarà al govern de l'Estat i a la societat en general un reconeixement clar de la "pluriculturalitat".
És una afirmació que de tant òbvia que resulta per a nosaltres, que s'hagi de fer després de tants anys de democràcia denota l'existència d'una gran anomalia de fons en la concepció de l'estat i en l'execució sistemàtica de les seves polítiques que ja ha esdevingut definitòria d'una manera de fer que patim amb regularitat sigui quin sigui el partit que governi. Es podria dir que tenen la pell, o la crosta, molt dura i enquistada...
