Just abans que la classe política se’n vagi de vacances s’han produït diferents fets que poden portar cua en els propers mesos. Aquesta setmana esperem conèixer les intencions del nou ministre de Cultura espanyol, César Antonio Molina. Prové de la direcció de l’Instituto Cervantes. A Barcelona la seva dona, Elvira Lindo, va ser objecte de polèmica durant les passades festes de la Mercè, on va rebre l’encàrrec de l’ajuntament de fer el pregó. Va ser una decisió que tan pels criteris com per l’elecció va ser polèmica, i va evidenciar el “provincianisme” o “cosmopolitisme” mal entès de l’ajuntament barceloní en la tria de pregoners.
En qualsevol cas el marit de la senyora Lindo es defineix, per sobre de tot, com a escriptor i poeta. Potser això farà que tingui més sensibilitat i sentit comú a l’hora de solucionar temes pendents com ara completar el retorn dels “Papers de Salamanca” o el reconeixement oficial de la nostra llengua. Curiosament, una de les darreres activitats com a director del Cervantes va ser l’acord per a obrir una nova seu a la ciutat de Frankfurt (la quarta a Alemanya) que serà inaugurada aquesta tardor, probablement coincidint amb la fira de la llibre on la cultura catalana (per si algú encara no ho sap!), serà la convidada d’honor.
Coincidint amb aquesta crisi ministerial divendres passat també es va aprovar a Madrid la creació d’un “Consell de les Llengües Oficials a l’Administració General de l’Estat” i la creació d’una “oficina per a les llengües oficials”. L’objectiu seria el de garantir que sigui possible dirigir-se en català, en el nostre cas, a l’administració de l’estat (quans anys fa de les primeres eleccions democràtiques?). Encara és d’hora per fer una valoració de la iniciativa, que, com a mínim, és nova. Deixarem per a més endavant suggerir que de vegades la millor manera de no fer res és crear una comissió o un organisme específic que estudiï possibles propostes. En aquest àmbit de propostes i estudis se n’han fet molts, si bé cap des del mateix estat. Podrà resultar paradoxal que parcialment es pugui posar fi a la discriminació dels ciutadans de llengua catalana però que encara no es pugui utilitzar el català al Congrés de Diputats. És una contradicció que ara es dóna a Europa, i que els eurodiputats catalans van explicitant i denunciant regularment. Per solucionar-ho només cal voluntat política. Sobre aquest i tants d’altres temes caldrà veure què en diu el nou ministre.
