Aquest any serà un altre any on es notarà la paràlisi que el cicle electoral comporta: eleccions municipals i també als governs de les Illes Balears i al País Valencià. Al marge de les esperances que els possibles canvis poden generar cal tenir en compte que, per citar-ne només alguns, organismes com l’Institut Ramon Llull o la presència de la cultura catalana a la fira de Frankfurt (que ja ha comportat prous batusses) se’n poden ressentir. Si hi ha algun aspecte que pugui originar polèmica en el millor dels casos s’evitarà, i si no, la brunete mediàtica ja s’encarregarà de les habituals dosis de demagògia. Un altre any en blanc, i ja en portem uns quants.
A aquesta manca de sentit institucional, o de responsabilitat, en aquells temes centrals com la llengua i la cultura s’hi ha referit Martí Domingo, nou guanyador del premi Josep Pla. En les habituals entrevistes als premiats l’autor va lamentar les dificultats que comporta escriure en català a València i va apel.lar al paper de capitalitat cultural que té Barcelona, fent un símil amb el que va ser París en els seus millors anys. Les comparacions poden ser odioses i en aquest cas fins i tot agosarades. La potència creadora i estimulant que va tenir París és un ideal al què hauríem de tendir. De moment Barcelona és un gran pol turístic, una marca que ajuda a explicar i a ubicar la nació i la cultura, però no acaba de tenir la potència cultural que necessitem. Per què no? Hi ha molts motius, però potser perquè totes les grans cultures tenen a la seva disposició tota una maquinària de legislacions, recursos econòmics amb els corresponents mitjans de comunicació que s’hi creen al voltant i que, de moment, nosaltres no tenim.
Isabel-Clara Simó ha afirmat amb contundència en més d’una ocasió que totes les cultures modernes estan subvencionades. De fet, el cas de París, i per extensió de la ‘francofonia’, és molt il.lustratiu d’aquest fet. La cultura catalana, a més de necessitar més recursos, ha de comptar amb la participació de les institucions dels Països Catalans. Esperem que el proper cicle electoral del mes de maig faciliti una entesa sobre llengua i cultura.
