Aquest cap de setmana al País Valencià i a les Illes han tingut lloc manifestacions multitudinàries en favor de la llengua i la nostra identitat. El fet que sigui necessari sortir al carrer ja denota les anomalies i limitacions de l’actual marc, que ara no descriurem. El que resulta interessant és la coincidència amb la segona volta de les eleccions presidencials franceses.
Algú s’imagina les reaccions que es generarien si el govern de Catalunya (o el de les Illes o el del País Valencià) decidís crear un departament “d’immigració i identitat nacional”? O sense arribar a aquest extrem que el president de la Generalitat (o qualsevol conseller) digués que aquells que no estiguin d’acord amb els valors de la catalanitat (i aquí inclourien el coneixement de la llengua) sempre tenen l’opció de marxar i tornar a allà d’on venen? Fer política ficció sempre és arriscat, però en aquest cas ens podem aventurar a imaginar l’opinió que es publicaria a l’Estat espanyol tan en els mitjans de la Brunete mediàtica com en els mitjans pretesament progressistes. Bé doncs després de la victòria de Nicolas Sarkozi a les eleccions franceses això és el que succeirà d’aquí a unes setmanes. Cal dir que si hagués guanyat la candidata del Partit Socialista potser no es crearia un ministeri amb aquest nom però les polítiques que es realitzarien serien força similars. Dit això és oportú recordar que fa uns mesos Oriol Amorós, secretari per a la Immigració del Govern català, va suggerir que en la nova "Llei d’acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya" es demanessin coneixements de català com a element d’integració. Aleshores van ser els mitjans de comunicació habituals els que van apuntar i ràpidament algú del govern va laminar i matisar aquestes intencions, fins a quedar aparcades. El curiós del cas és que aquesta proposta entra en plena sintonia amb les pràctiques de bona part dels països de la UE. Ara el debat sorgirà a Franca, però al Regne Unit ja s’ha posat sobre la taula que si no es tenen certs coneixement lingüístics no es podran demanar segons quins ajuts. Posposar o autocensurar-se en aquest debat és contraproduent. La llengua i la cultura tenen i tindran un paper fonamental en la configuració de societats inclusives i cohesionades. Ara tenim uns instruments que fa 40 anys ni els hauríem somiat, cal saber fer politiques ambicioses, com ja fan països de la UE.
