Fa uns mesos el Departament de Cultura va presentar el seu pla de museus. L'expectació generada aleshores i les reaccions que va despertar es van fer sentir durant forces setmanes. Recordem que una de les propostes més ambicioses era crear un museu que el mateix conseller Tresserras va definir com a "glocal": que unís col·leccions de ciències socials en un únic discurs universalista amb la societat catalana al centre vinculant passat, present i futur, i que vagi acompanyat d'una posada en escena altament tecnològica, d'última generació. Es tracta de crear un museu competitiu en l'àmbit internacional.
En tot cas, en aquests moments mirar cap al futur, des d'una punt de vista global, passa necessàriament per veure quines són els principals motors econòmics del moment, ja que ens indicaran la influència cultural que se'n despendrà. Fa poques setmanes es va donar a conèixer que l'empresa Índia Tata va comprar Land Rover i Jaguar a la multinacional Ford. En certs àmbits la notícia va sobtar, però evidencia l'emergència econòmica de la Índia que s'afegeix a la Xina. Es comenta que en els propers anys ciutats com Xangai (Xina) i Bombai (Índia) poden esdevenir centres financers d'igual o més importància que Wall Street de Nova York i la City de Londres. Molts analistes creuen que ens trobem a les portes del que serà el segle de la Índia. La conjunció de progrés econòmic i d'una demografia de fort creixement pot fer que ens trobem en una situació similar a la que hi havia al món abans de la revolució industrial.
Arribats a aquest punt, cal ser conscients que en aquest context no seria d'estranyar que autors xinesos o urdús, per posar un exemple, comencessin a prendre més relleu en les principals universitats. En aquesta línia, un article publicat al diari xinès People's Daily Online informava dels acords d'intercanvi culturals signats entre els EUA i la Xina, i de com això havia permès que la cultura xinesa es donés a conèixer amb gran èxit i acceptació als EUA. Tot plegat voldrà dir que mirar al món en els propers anys, dècades, implicarà prendre consciència de la importància econòmica i cultural de la Xina i la Índia i en la mesura que sigui possible, establir-hi ponts de comunicació i diàleg.
Precisament, la setmana passada el conseller Tresserras, va presidir l'acte de donació de la col·lecció Bernat Metge a la biblioteca de la Universitat de Stanford (EUA), en una iniciativa de l'Institut Ramon Llull (IRL) de donar, al llarg de l'any 2008, la col·lecció Bernat Metge (361 obres dels clàssics grecs i llatins traduïts al català ) al complet a set universitats d'arreu del món, amb qui l'IRL té un acord de col·laboració. És una iniciativa interessant, però caldria tenir en compte la necessitat de començar a establir iniciatives similars amb universitats xineses i índies i també fer-ne traduccions d'autors clàssics al català.
