Tancat el parèntesi que han suposat les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis probablement des d'ara i fins el mes de març veurem com augmentarà uns quants graus la temperatura política del país, i de retruc es recuperarà el ritme de declaracions d'intencions en tots els àmbits, per suposat els que afecten a la llengua i cultura catalanes.
Vam acabar el 2007 amb la notícia que del nomenament de Manuel Borja de Villel com a nou director del Reina Sofia de Madrid, fet que suposarà la seva marxa del museu que fins ara dirigia, el MACBA. Ha estat una notícia força comentada, sobretot per la bona valoració de la seva feina al capdavant de MACBA. Una altra lectura que no es pot evitar de fer és que en l'actual situació serà difícil que un museu com el MACBA pugui situar-se al nivell dels grans centres d'art contemporani que sigui un referent. Per usar llenguatge políticament correcte hauríem d'afegir que no volem fer una reflexió "victimista", sinó realista d'una situació.
El patronat del MACBA ha convocat un concurs internacional per trobar un nou director. El resultat es coneixerà d'aquí a unes setmanes. Potser serà apropiat aprofitar aquest moment de canvi i també de debat preelectoral per tal de definir una estratègia sobre el paper que han de tenir museus i centres culturals de Barcelona i en general de Catalunya. Calen més recursos econòmics, però també que es basteixi una política compartida per part d'ajuntaments, diputacions i la Generalitat que tingui una visió pròpia de la nostra cultura i no de subsistema d'una visió amb centre a Madrid i el seu entorn en sentit ampli. Cal que siguem capaços de marcar un ritme i una estratègia propis que sàpiguen combinar el suport a l'excellència d'autors i obres que puguin tenir una projecció mundial de qualitat i el suport d'una dinàmica cultural que estigui en permanent contacte amb la societat.
Un exemple d'això darrer, i que segur que serà objecte de comentaris preelectorals els proper mesos serà el de la gratuïtat dels museus. La setmana passada França va iniciar una prova en aquesta línia, ja aplicada al Regne Unit. Catorze museus i monuments nacionals francesos participaran en l'experiment de gratuïtat que durarà sis mesos. L'objectiu és veure si serveix per atraure nous públics.
Si ens atenem als resultats del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, als Països Catalans les exposicions atrauen públics minoritaris. De les mostres realitzades: el 75% no hi va en tot l'any. I els que hi van ho fan pagant només en la meitat dels casos. La majoria de visites són a museus (68%), sales d'exposicions (44%) i galeries d'art (32%). Per tant sembla que és un tema que ens hauria d'interessar. La pregunta que ens hem de fer és: tindrem la capacitat d'avançar-nos en aquest debat, amb les implicacions econòmiques polítiques i culturals que implica o ho haurem de fer com a reacció d'una proposta del govern Espanyol? Sabrem anar dos passos per endavant?
